El Govern vol presentar els pressupostos, “però no a qualsevol preu”
Homs crida els partits a fer un front comú per aconseguir el marge de dèficit més gran possible
“El Govern té la voluntat de fer uns pressupostos nous, però no a qualsevol preu”. Aquesta és la frase que resumeix el debat que van mantenir ahir els membres del Gabinet d’Artur Mas, en l’habitual reunió dels dimarts, sobre la conveniència d’elaborar els comptes per al present exercici i la impossibilitat de fer-ho mentre el límit de dèficit per a Catalunya no equivalgui, o s’hi aproximi al màxim, al terç del previst per al conjunt de l’Estat espanyol. Els integrants del Govern van constatar els inconvenients que comporta no disposar de pressupostos, malgrat la qual cosa es van reafirmar que no poden confeccionar-se sense un objectiu de dèficit assumible i van apostar per esgotar la negociació amb el Govern espanyol a fi d’aconseguir “el màxim límit possible”.
Aquest debat intern el va aprofitar el portaveu del Govern, Francesc Homs, per fer una crida a totes les forces polítiques per tal que “facin pinya perquè l’Estat flexibilitzi l’objectiu de dèficit i ho faci com més aviat millor”. “En la mesura que ningú no dóna per bo l’1,2%, ni tan sols el PP a Catalunya, és l’hora de posar tota la carn a la graella i els demanem que cadascú des de les seves possibilitats pressioni el Govern espanyol perquè canviï de posició”, va recalcar, tot i que aquesta vegada va evitar donar xifres concretes sobre el límit desitjat. Encara que ja se sap que el terç del dèficit a què aspira la Generalitat és el 2,1% sobre el total del 6,3% que correspondrà a l’Estat, el Govern, a instàncies del titular d’Economia, Andreu Mas-Colell, va acordar no decantar-se públicament per cap percentatge, per no revelar la seva estratègia, però també per no quedar compromès amb uns números si al final, per exemple, l’objectiu no supera l’1,8%. Aquesta, segons algunes fonts, seria, de fet, la xifra que sembla que ara com ara que estarien en disposició d’acordar les dues parts.
“La no-presentació dels pressupostos és el principal element de pressió que tenim”, va argumentar el conseller de Presidència, que va justificar la decisió de no parlar de xifres concre-
L’oposició en ple censura que Mas continuï sense presentar els comptes del 2013 al Parlament
tes fins que les negociacions estiguin definitivament tancades: “Ens hi juguem molt, ens hi juguem la magnitud de les retallades”. El desenllaç d’aquesta negociació no es coneixerà, en qualsevol cas, fins al juny, circumstància que el Govern de la Generalitat no veu com un obstacle per presentar i aprovar els pressupostos amb rapidesa, fins al punt de mostrar-se plenament disposat a habilitar el tradicional període de vacances del mes d’agost si arribés a ser necessari.
El debat sobre la relació entre el dèfi-
cit i els pressupostos va anar acompanyat per un acord molt concret: l’aprovació del decret que adapta de forma provisional la pròrroga dels comptes actualment vigent del 0,7% de dèficit al nou límit de l’1,2%. Una mesura que representa ampliar el volum de recursos a disposició dels departaments de la Generalitat del 72% al 86% i que equival aproximadament a 1.000 milions d’euros més. Aquesta estratègia del Govern de mantenir els pressupostos prorrogats en lloc d’aprovar-ne uns de nous només va merèixer el suport, a més de CiU, d’ERC, per a la qual “l’estratègia de plantar cara comença a donar fruits”, en paraules d’Oriol Amorós.
Els partits de l’oposició, en canvi, no la van compartir en absolut i, lluny d’atendre la crida de Francesc Homs a fer pinya, es van mostrar molt crítics. En nom del PSC va ser el mateix Pere Navarro qui va liderar el rebuig, encara que el primer secretari, de visita a Brussel·les, va centrar el seu missatge en la defensa del model federal com a alternativa a l’independentisme i com a “millor solució” tant per a Catalunya com per a Espanya i la Unió Europea, i va cedir la concreció sobre el debat pressupostari al portaveu al Parlament, Maurici Lucena. “És un frau democràtic, a tots els ciutadans, que no tinguem l’oportunitat de debatre els pressupostos al Parlament”, va lamentar el diputat del PSC, que va denunciar l’existència de “retallades silencioses i clandestines” i per a qui, “en un país normal, un govern que té un soci parlamentari amb el qual suma majoria i no aprova els pressupostos cauria”. En la mateixa línia, des del PP Enric Millo va alertar d’un “acord inconfessable entre CiU i ERC per governar tot l’any sense presentar pressupostos” i va considerar que el fet que no es presentin “no implica que no s’executi un pressupost ocult”. I ICV-EUiA va replicar, per mitjà de Dolors Camats, que “l’única manera de fer un desafiament a l’Estat és no acatar i presentar els pressupostos que Catalunya necessita”, és a dir, “no supeditats al límit de dèficit”, sinó “a les polítiques de lluita contra l’atur” .
Però la crítica a la posició del Govern no va ser només política. Un representant de la patronal, Eusebi Cima, president de Fepime, va declarar a 8tv que tota pròrroga pressupostària no és en absolut adequada, en la mesura que no contribueix al foment de les polítiques actives d’ocupació que l’actual moment econòmic requereix.