Un capitost rebel sirià es vanta d’un vídeo ‘caníbal’
Abu Saqqar arrenca un pulmó a un soldat i el mossega
Entre els horrors de la guerra siriana hi ha el canibalisme. Un vídeo que mostra el rebel anomenat Abu Saqqar, que després de buidar a cops de ganivet el pit de la víctima li arrenca un òrgan i el mossega al crit de “Déu és el més gran”, ha donat la volta al món. “Juro per Déu –exclamava– que menjarem els vostres cors i intestins, soldats del gos Al-Assad. Homes de Bab Amr, esclafeu els alauites, arrenqueu-los el cor per devorar-lo!” El criminal, alçat sobre el cadàver, desafiava amb l’odi de la mirada.
No va ser fins que l’organització Human Rights Watch ho va condemnar com un crim de guerra que aquest vídeo penjat diumenge a YouTube i difós per una televisió local va escandalitzar l’opinió mundial. Kha- lid al-Hamad, conegut com a Abu Saqqar, és un capitost de la Brigada d’Omar al Faruk, de l’Exèrcit Lliure Sirià, que va lluitar en la batalla de l’any passat a Baba Amr, a Homs, batejada con “la capital de la revolució”, assetjada per les tropes re-
“Tinc un altra cinta en què tallo amb una serra un ‘xabiha’ a trossos”, afirma el criminal
gulars. Ha estat filmat en altres ocasions disparant coets sobre zones xiïtes libaneses frontereres, controlades per Hizbul·lah, gran aliat de Baixar al-Assad.
Segons la revista Time, dos reporters van veure per prime- ra vegada el vídeo a l’abril i dies després la revista en va obtenir una còpia.
Time va parlar ahir amb Abu Saqqar via Skype, que va declarar que ell i els seus companys van obrir el telèfon mòbil del soldat mort. “Hi vam trobar un vídeo d’una dona i les dues filles, nues, i ell les humiliava i les colpejava amb un pal”, va dir.
Abu Saqqar va afirmar que havia mossegat l’òrgan que va arrencar al soldat, i que resulta ser un pulmó, segons un cirurgià consultat per Time. El guerriller va afegir: “I tinc un altre vídeo en el qual estic tallant un xabiha (un paramilitar del règim) amb una serra de les que fem servir per talar arbres. El tallo a trossos grans i petits”. La intenció, assegura, és terroritzar l’enemic.
La coalició de l’oposició –sense precisar quins grups– ha declarat que el criminal seria jutjat. Però com capturarlo al mig d’aquesta jungla de bandes armades sense llei que terroritzen la població?
La brigada Omar al-Faruk té prop de 20.000 combatents i es va formar en els primers mesos de la rebel·lió siriana.
El règim i els aliats insisteixen que aquestes atrocitats sobre militars, policies, milicians pro-governamentals es cometen des del principi. No són fets aïllats, fortuïts, sinó que formen part d’una acció a fi d’explotar els efectes psicològics de la guerra i mantenir un ambient de terror interminable.
Aquesta horrorosa guerra civil de mil rostres ha provocat la demonització de l’enemic. Si pels uns el Govern del rais Al-Assad és bàrbar i sanguinari, pels altres els adversaris són simplement terroristes a sou dels obscurantistes principats petrolífers del Golf i d’Occident, fanàtics voluntaris estrangers que es rabegen a destruir una nació de civilització antiga, i de gran diversitat en la composició social per imposar el poder despòtic i medieval.
El caràcter sectari de guerra a mort entre sunnites i xiïtes està a flor de pell. L’exèrcit regular ha aconseguit recentment reconquerir zones en mans dels rebels. La sort de Síria no està tirada.