Dues vegades set
Ahir al migdia ens en vam anar a la festa del 77è aniversari de Lluís Izquierdo, mític professor de literatura de diverses generacions d’alumnes a Barcelona, a més de poeta i assagista. Era a casa de la superagent literària Carmen Balcells, totalment redecorada amb fotos enormes –tot és sempre gran al costat de la Balcells– que il·lustraven diferents èpoques de la vida d’Izquierdo: unes tapaven els quadres que normalment decoren les parets de l’habitatge, d’altres s’encaixaven en llocs com el forat de la xemeneia i moltes d’altres ocupaven uns plafons de fusta disposats per les estances, metamorfosades de manera que on dimarts hi va haver despatxos o sales d’estar, ahir tot va ser un enorme menjador consagrat a l’homenatjat. Hi havia escriptors com Juan Marsé, Eduardo Mendoza, Carme Riera, Ramón Andrés o Ana María Moix, alguns editors com Claudio López Lamadrid, Andreu Jaume –coorganitzador de l’acte– o Malcolm Otero, polítics com els germans Pasqual i Ernest Maragall, i vells amics de l’homenatjat, com Luis i Leticia Feduchi o la doctora Carme Valls.
L’actriu Rosa Novell va llegir el poema Letanías profundas i Izquierdo va parlar després per advertir els presents que “la decadència del periodisme va sempre de bracet amb la decadència de la literatura”, situant els dos processos en la línia d’allò que deien els personatges del rus Zamiatín –precursor d’Orwell– a la novel·la Nosaltres: “Cal extirpar la imaginació”. “I això –va concloure– sempre vol dir extirpar el pensament”. Diana Garrigosa, esposa de Pasqual Maragall, li va lliurar un poema original “del meu sogre”, és a dir, de Joan Maragall.
Carme Riera recordava somrient: “Izquierdo va ser el meu cap a Salvat. Fèiem el diccionari i la nostra tasca consistia a escriu- re cinquanta línies cada dia. Les escrivíem veloçment, per poder dedicar-nos després a xerrar amb ell”. Juan Marsé va destacar: “Tenim moltes afinitats, però sobretot el cinema, la poesia i la mala llet”.
En un apart, Izquierdo explica que “quan ens llevem al matí pensem en hendecasíl·labs; si el cap se’ns en va a ximpleries, això són sempre octosíl·labs”. Entre els autors actuals, destaca sobretot J.M. Coetzee, “que concentra tres intel·ligències, la literària, la matemàtica i la informàtica, perquè excel·leix en els coneixements d’aquestes matèries tècniques. I la literatura d’avui, si vol comptar de veritat, ja no pot donar l’esquena a la ciència”.
El plat fort va arribar al final.
“Al matí, pensem en hendecasíl·labs; les ximpleries són octosíl·labs”, diu Lluís Izquierdo
Silvia Querini, directora de Lumen, i exalumna seva –“recordo com es posava la mà a la barbeta i ens feia dubtar fins i tot de les lectures obligatòries”– li va lliurar el primer exemplar del seu nou poemari, La piel de los días, amb versos que recullen des de l’experiència docent fins a lectures o visions de quadres. “Hi tracto també l’efecte perniciós de la fidelitat a les religions, equiparada a la fidelitat als partits polítics, i recullo un estat d’ànim que ve dels problemes de salut que vaig tenir”.
Cadascun dels convidats va rebre un exemplar del llibre. Al fons de la sala, es va sentir tronar la veu de l’amfitriona: “Quan sortiu, passeu per caixa!”.