Crim i càstig
Aprincipis de desembre, el premi Nobel d’Economia Gary Becker va publicar, en el blog que comparteix amb Richard Posner, un apunt en què ressonaven els tambors secessionistes que arribaven de Catalunya a la Costa Est dels EUA. La nota parlava, des d’una perspectiva neoliberal i en to lleuger, dels possibles avantatges competitius dels països petits en el mercat global i l’acompanyava una rèplica del seu company en la publicació internàutica en què el jutge Posner defensava, amb certa condescendència i des de la mateixa perspectiva, que la mida importava i que, de cara a la minimització de riscos, era millor tenir un estat gran. En el debat només hi apareixien d’esquitllentes algunes qüestions més estrictament polítiques. Becker mantenia, amb un argument força feble, que als països petits independents els grups de pressió, també coneguts com a lobbies, tenien menys poder d’influència sobre el Govern. I Posner anotava que, als estats grans, les agitacions nacionalistes eren sovint instruments de negociació per canviar les regles de joc que regulaven les relacions fiscals entre una part i la totalitat del territori.
Els plantejaments de Gary Becker van trobar a Catalunya més bona acollida que els de Posner, sobre els quals ningú no en va cantar ni gall ni gallina. I la presència als mitjans de les seves opinions sobre la mida dels països m’ha recordat que Becker era un dels protagonistes del
Naixement de la biopolítica, el volum que recull les magnífiques lliçons que Michel Foucault va impartir al Collège de France durant el curs 1978-1979. En aquestes lliçons, que són una lectura molt recomanable per pensar en les dife-
Als països petits els anomenats lobbies tenen menys capacitat de pressió, sosté Gary Becker
rències entre el neoliberalisme que ara ens escanya i el vell liberalisme, el filòsof francès analitza un dels escrits de més impacte del premi Nobel: Crim i càs
tig, un article acadèmic del 1968 que evoca, en el títol, la cèlebre novel·la de Dostoievski. Foucault en parla per il·lustrar un dels trets més característics del neoliberalisme: la conversió del model econòmic de l’empresa (amb les seves relacions entre les inversions, els costos i els guanys) en un model general al qual s’haurien d’adequar totes les realitats socials i, fins i tot, la mateixa existència individual. I recorda la definició que Becker ofereix del concepte de crim: “Anomeno crim l’activitat que fa córrer a un individu el risc de ser condemnat a una pena”. Becker sosté que, a partir d’aquesta concepció neoliberal del crim com una activitat merament econòmica de les persones físiques que només difereix d’altres activitats econòmiques per la mena de risc (calculable) que suposa, s’han de definir les pràctiques governamentals en relació amb la delinqüència. No hi estic d’acord. Però la seva definició identifica amb precisió el lloc que ocupa la corrupció en l’ètica neoliberal que la classe dirigent ha assumit i promou, i ajuda a entendre les legislacions i reglaments que la regulen en l’actualitat.