Barcelona és “només un desig”, assegura l’hermitage
L’ajuntament no hi invertirà “ni un euro”, segons Trias
L’obertura d’una seu de l’Hermitage a Barcelona és, de moment, “només un desig”, segons va precisar ahir a La Vanguardia un portaveu del museu de Sant Petersburg que, no obstant això, va reconèixer l’existència de converses amb representants de les principals institucions catalanes. “Però fins que el projecte arribi a materialitzar-se poden passar bastants anys o fins i tot que no fructifiqui”, van afegir. “En tot cas es tracta d’un projecte a molt llarg termini”, així van concloure la qüestió, després de recordar que com a la resta de subseus que la gran pinacoteca russa ha anat obrint des de l’any 2000 (Amsterdam, Ferrara i Londres, aquesta última tancada el 2007), l’inici del procés implica que les autoritats d’aquestes ciutats expressin el desig d’acollir algunes de les peces que pengen del Palau d’Hivern.
Pel que sembla el desig ha estat ja expressat, però de moment poca cosa més. La iniciativa d’obrir una franquícia de l’Hermitage a dues naus industrials del port de Barcelona, al costat de l’hotel W, hauria partit de l’Autoritat Portuària (APB) i d’un grup d’inversors russos, que són els que hauran d’assumir els costos que comporta la proposta museogràfica i l’ambiciós projecte de rehabilitació que, segons revelava ahir El País, ha estat elaborat per l’empresa Cultural Development BCN i l’estudi Ars Spatium, el cap visible del qual és l’arquitec- te Eugenio Pallarés. L’Hermitage es limitarà a cedir les obres. La incògnita és qui estaria disposat a invertir en un negoci en principi tan poc rendible com un museu. “Un museu no és un negoci per definició”, s’assenyalava ahir des del sector, on es veuria amb summe recel la inversió de diners públics per a la creació d’aquesta subdelegació de l’Hermitage, quan la falta de recursos està abocant alguns dels centres ja existents a una situació de semiletargia.
L’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, es va encarregar ahir de dissipar dubtes: l’Ajuntament no hi posarà “ni un euro”, perquè té altres prioritats. Sens dubte, va afegir, la culminació d’un projecte d’aquestes característiques seria positiu per a tothom però es va mostrar prudent. “La decisió dels inversors encara no ha estat presa”. L’exis- tència del projecte ha agafat de sorpresa alts càrrecs municipals amb competències en cultura, que asseguren que n’han tingut coneixement a través de la premsa. Des de certs sectors, a més, es veuria amb més bons ulls que el museu rus s’establís en edificis ja existents però actualment sense usos com, per exemple, Can Batlló o Can Ricart.
El projecte, que ja ha estat pre- sentat al sector d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona, preveu una seu de 8.500 metres quadrats i el centre disposaria d’un moll propi i diverses sales d’exhibició, així com d’una botiga i un bar. Pel que sembla, i per protegir-se de la humitat i del salnitre propis de la situació davant el mar (letals per a les obres d’art), el projecte preveu la construcció d'una sala subterrània per albergar la col·lecció permanent.