L’art, al centre de la vida social londinenca
Els vips se citen a Regent’s Park per deixar-se veure
Mentre que les regates de Henley o les curses de cavalls d’Ascot són les grans cites primaverals de l’aristocràcia britànica, la fira d’art Frieze és el punt de trobada tardoral de la jet set londinenca. Actors i actrius, models, cantants, futbolistes, oligarques russos i xeics àrabs se citen a les tendes de campanya de luxe erigides a Regent’s Park per deixar-se veure, fer relacions i, si s’escau, comprar un Picasso o un Matisse per uns quants milionets.
Gairebé dos-cents exhibidors de trenta-cinc països participen en la desena edició de la Frieze, el principal mercat mundial de l’art contemporani, en què alguns dels restaurants més exclusius amb estrella Michelin de Londres, com Umu i Locanda Locatelli, han establert sucursals per alimentar les estrelles que passen per la fira, com la model Laura Bailey, el vescomte Linley (nebot de la reina Isabel) o Dasha Zukhova, la dona del propietari del Chelsea, Roman Abramóvitx.
La gran sensació d’aquest any és una fira paral·lela anomenada Frieze Masters, dedicada a obres d’art anteriors a l’any 2000 i en què tant es pot comprar una pintura religiosa del segle XV com una instal·lació de Calder, una escultura renaixentista, una joia de l’expressionisme abstracte firmada per De Kooning, una fotografia o un quadre barroc.
Això sí, sempre amb la cartera ben carregada, perquè la majoria ni tan sols porten el preu a l’etiqueta i l’esdeveniment és tan exclusiu que les entrades costen 35 euros per marcar categories.
La Frieze Masters està controlada pels empresaris més influents del món de l’art, com Larry Gagossian. Però Catalunya s’hi ha fet un lloc i constitueix una de les històries d’èxit de l’esdeveniment amb la participació de la galeria Àngels Barcelona, que hi ha portat (i venut molt bé) una sèrie d’obres històriques de la performer i instal·lacionista basca Esther Ferrer, premi nacional d’Arts Plàstiques, de la seva sèrie conceptual sobre els nombres primers.
La seva aportació, a la secció de la fira anomenada Spotlight i concebuda com a homenatge i targeta de presentació global d’artistes individuals, encaixa com anell al dit en l’objectiu –en paraules del seu comissari, Adriano Pedrosa– de “retre homenatge a l’impuls feminista de les dècades dels seixanta i setanta, als creadors experimentals, als pioners i personatges radicals de la història moderna i contemporània de l’art”.