Aquest país...

En aquest país tot és difícil. Diuen que sempre ha estat així. Un país d’extrems. Un país extremat. De vísceres encabritades al més mínim estímul. Quan la pell de toro – La pell de brau d’Espriu– es tensa, percudeix com un tambor tocant a sometent. Des de fora tornen a creure que no som de fiar. Així sense més, sense detalls ni distincions, ni geografies. Són desatents amb tots i cadascun de nosaltres. Durant un temps els –ens– hem enganyat amb eufemismes, subterfugis i llunyanies, evitant enfrontar-nos a la nostra història. I com que ens la tenien guardada, ara ens ho tiren en cara, amb endarreriments. Som els “veïns del sud”. Però al sud també hi ha nord. Ho han oblidat? Fins i tot Thomas Mann quan, des de la seva altura intel·lectual, es refereix, de passada, a “lo espanyol”, evoca individus que sobreestimen la mort, la tragèdia, la foscúria... “La radicalitat espanyola”. El que si és cert és que tota la variadíssima península Ibèrica té un dèficit de diàleg. De llenguatge clar. I el llenguatge en si mateix és civilització. Ah, i política! Deu ser veritat que la part inconscient de l’individu és molt més poderosa que la conscient, i és la que decideix? Pel que es veu, aquí sí, segur. Inconscient? Instint? Una altra vegada la raó arrossegant-se davant la passió. Potser també aquesta és la causa que estiguem habitant una península de grans creadors i d’escassos intel·lectuals. L’imaginari popular sempre ha demostrat simpatia envers els que violentaven les normes i la justícia. Simpatia? In- dulgència? Ràbia social? “Aquest sí que té collons”. “Si tots féssim igual, una altra cara faríem...” Malament. A alguns els hi pot semblar humà, però el terme humà sovint serveix per encobrir una negligència, una revenja o un escalfament social. Tal com estan les coses, no hauríem d’atiar més “les baixes passions”, ni esgarrapar la sensibilitat dels diferents. Em diran: “Això és un paisatge pintat dins d’un paisatge real”. Sí? Mirin i escoltin milers de veus incendiades de demagògia i verí. Pura instigació a la confrontació, a l’instint primari d’un poble adolorit. I al seu inconscient sobresaltat. Cal combatre els prejudicis dels que enyoren altres temps, fugir del fanatisme a través de la justícia i la tolerància.

Aquesta seria la grandesa d’un líder. Si hi fos.