Del negre al vermell
Purito aconsegueix ser líder i es rescabala de la decepció a Arrate
La tensió es podia respirar al cim de l’estació de Valdezcaray. La carretera mai no pot deixar tothom content. És impossible. La meta separa vencedors i vençuts, els qui pugen del podi i els qui passen de llarg per anar-se’n a l’hotel. En aquests pocs metres, els ciclistes es creuen les mirades, es diuen les veritats a la cara i es reserven per a la venjança. Perquè l’endemà la cursa tornarà a dictar sentència. Però si hi ha un esport al qual li agrada la història dels derrotats aquest és el ciclisme. Bé ho sap Joaquim Rodríguez (Katusha), que s’està especialitzant en derrotes triomfals, com el seu segon lloc al Giro d’Itàlia. En 24 hores, Purito va conèixer la cara més amarga de la competició i va assaborir el dolç més preuat. Dilluns es va quedar amb cara de ximple –en les seves pròpies paraules– per un error que li va costar l’etapa i ahir somreia en vestir-se per tercera edició consecutiva de líder a la Vuelta.
Si Quim va passar del negre al vermell, Alejandro Valverde va fer el camí invers. Va anar del tot al no-res. Un dia després d’haver pispat la victòria a Arrate al ciclista de Parets i aconseguir el lideratge, Alejandro Valverde va arribar derrotat, caigut, adolorit, enfadat i encès, amb un mallot vermell a l’esquena que ja no li pertanyia. “Els Sky han provocat la caiguda i han tingut els collons de no parar. Només demano que hi hagi esportivitat”, va denunciar el ciclista murcià. “I a Purito pot ser que no li hagi agradat l’actuació de l’Sky, però se n’ha aprofitat”, va reblar.
I això que el Movistar va fer tot el possible durant l’etapa per cedir el lideratge permetent que una escapada agafés més de 13 minuts, prou perquè Simon Clarke aixequés els braços. Però el seu veritable objectiu era que el mallot canviés d’esquena i que l’equip del nou portador s’esforcés a portar el pes de la cursa. “Encara que sembli mentida això pot beneficiar a molts. Els favorits no volen assumir encara la responsabilitat”, raonava Eusebio Unzue.
Fins que tota la tranquil·litat i placidesa es va convertir en nerviosisme encaminant-se cap a Santo Domingo de la Calzada, quan va començar a bufar el vent des de l’esquerra. L’Sky va accelerar, va formar un ventall i hi va haver una caiguda massiva. Fins a quatre Movistar s’hi van veure involucrats, entre els quals Valverde. Ningú no va parar. “La caiguda no va ser conseqüència del
L’ENUIG DE VALVERDE “Els Sky han provocat la caiguda i han tingut els collons de no parar”, va dir en perdre el mallot EL DUEL QUE NO S’ATURA Semblava que el menys important era que per segon dia Contador no va poder despenjar Froome
nostre atac i tampoc no em van informar que era Alejandro”, es justificava Juan Antonio Flecha, i als Sky els van rellevar els Katusha i després BMC.
Quan el murcià estava a punt d’enllaçar, quan faltaven 10 km, es van desencadenar les hostilitats al port i els favorits es van tornar a allunyar. La sufocació no havia servit de res. El vermell volava i a la meta semblava que el menys important era el més important, que per segon dia, Contador no va poder desempallegarse de Froomec.