Gamper, el jugui qui el jugui

Diuen que hi va haver xiulets al Camp Nou perquè els aficionats que van assistir al partit del torneig Joan Gamper es van pensar que veurien Messi i Tito Vilanova ni tan sols no el va fer seure a la banqueta. Si els aficionats eren estrangers, van pagar 9 euros per la seva entrada i desconeixien que Messi havia jugat 24 hores abans un partit de Lliga, tenien tota la raó de protestar. Però si els aficionats eren locals, pensar que 24 hores després de jugar un matx oficial que es va saldar amb 5-1, i a 72 d’afrontar el primer gran clàssic de la temporada contra l’etern rival, jugarien els mateixos, crec que no tenen raó. Probablement el club hauria d’haver avisat que jugaria amb el B, però hi ha coses que, de tan òbvies, mosseguen. L’anormal hauria estat exposar Messi.

Amb aquesta decisió de donar oportunitats als jugadors del filial i continuar rodant Villa en el torneig de la casa, Vilanova ha estat coherent amb la idea que tenia de jugar la Copa Catalunya amb majoria de futbolistes del filial. Però la veritat és que no veig que un torneig casolà com el Gamper es converteixi en un torneig de pa sucat amb oli i es consideri que ha estat menyspreat perquè no el juga l’equip titular, tenint en compte el calendari tan atapeït, i destacant que els qui l’han disputat són joves valors del planter. Hauríem d’estar contents que el torneig del fundador del club en l’era moderna ha passat a ser el partit en el qual el Barça juga amb nois de la casa. Jo no crec que el senyor Gamper, allà on es trobi descansant en pau, s’avergonyeixi per aquest tema, quan el més important és veure que la seva idea ha culminat de manera brillant amb un equip que és més que un club. Tinc clar que el Gamper és el Gamper el jugui qui el jugui, com el Barça és el Barça jugui qui jugui i el presideixi qui el presideixi, i l’entreni qui l’entreni.