Cardin sorprèn Venècia
Les dades del gratacel ecològic: 250 metres d’alçària, 60 plantes, 284 apartaments, sales de cinema i un teatre, amb un cost de 1.500 milions d’euros
Amb 90 anys, que va fer el 2 de juliol, el més venecià dels parisencs, el modista –entre unes cent habilitats més– Pierre Cardin, ha decidit que la seva Venècia natal enfosqueixi els fastos de l’Exposició Universal de Milà, el 2015, amb un deliri arquitectònic, el Palais Lumière, el preu del qual, 1.500 milions d’euros, sorprèn menys que la pretensió de construir-lo en menys de tres anys, en una Venècia on qualsevol obra requereix dècades.
“El meu oncle no concep mai un projecte vulgar”, afirma l’enginyer Rodrigo Basilicati, el seu nebot i artífex de la torre. I també de la polèmica que ha desencadenat aquest “monstre desproporcionat digne d’un emir del Golf”, segons certs defensors de la Sereníssima, que han afegit la torre a enemics com aquests: el pont de la Constitució del valencià Santiago Calatrava –inaugurat una nit d’estiu per evitar aldarulls–, els 78 dics mòbils previstos per al 2014, els 4,5 km de tramvia Venècia-Mestre, l’inchino –aproximació a la costa dels creuers, prohibida a Itàlia però no a Venècia– i la transformació en centre comercial del Fontego dei Tedeschi, palau del XVI adquirit per Benetton, amb obra encarregada a l’arquitecte Rem Koolhaas.
Però, justament, la construcció del pont de Calatrava va requerir nou anys, la dels dics va començar el 2003, el tramvia que havia de circular el 2011 estarà en marxa amb sort l’any vinent i els sis pisos del palauet Be- netton encara no han vist desembarcar-hi obrers.
A favor del projecte Cardin pesa l’emplaçament, ja que no ha escollit el veïnat del Gran Canal, com Benetton, sinó 175.000 m2 d’un terreny industrial de 19 hectàrees situat al costat de les restes de l’abandonada petroquímica de Porto Marghera. D’aquesta manera, va rebre el suport de l’alcalde de centreesquerra, Giorgio Orsoni, mentre el governador de Venècia, Luca Zala, de la Lliga Nord, elogiava qui “en plena crisi ens aporta una obra d’uns 5.000 llocs de treball”.
El seu projecte és “una escultura moderna com la Victòria de
Samotràcia i el Colós de Rodes”, segons el respectat crític d’art Vittorio Sgarbi. Fins i tot el ministre de Medi Ambient, Corrado Clini, satisfet pel caràcter “autosuficient energèticament” del palau, va pregar que “contamini amb el seu exemple el conjunt de la llacuna”.
I com que el consell municipal va votar que sí l’últim 25 de juliol, la primera pedra del palau s’hauria de col·locar l’1 de setembre. Apartaments de 50 m2 a 400 m2, un hotel de cinc estrelles, un centre de congressos, una universitat de moda i disseny, deu sales de cinema, un te- atre, un restaurant a 225 metres d’altura i un auditori amb 7.000 localitats ocuparan les tres torres en forma d’estrella, els sis discos a 35 metres de distància l’un d’altre, sense oblidar 12 ascensors –72 en total per servir 60 plantes–, més 4 hectàrees de jardins suspesos amb piscines.
Pietro Cardin va néixer el 1922 a Sant’Andrea di Barbarana, municipi de San Biagio di Callalta, llogaret venecià a prop de Treviso. I malgrat que es va establir amb els pares al nord de França el 1924, no va oblidar mai els seus orígens.
Propietari d’un imperi taxat en 1.000 milions d’euros, que inclou el restaurant Maxim’s i la declinació en marca universal –de llaunes de sardines a flors o cigars– del seu nom, a més d’hotels, un Espace Cardin parisenc i un festival de teatre a Provença, la seva fortuna personal, entre les cent primeres de França, rondaria els 350 milions d’euros.