Vistes al mar

Es agradós de trobar-se a la platja, tot observant l’horitzó essencial, el núvol que passa, el cadenciós espetec de les onades. Enlloc com aquí, davant la mar, es fan evidents les alternances en els ritmes de la natura, la permanència del canvi, la simultaneïtat del que és permanent i el que és mutant.

És en aquests moments de deixar la ment buida, quan els sentits s’afuen i el cos es fa instrument de sensacions. Tenia raó Eduard Toldrà, el famós violinista, compositor i director d’orquestra de qui ara ens recordem en el cinquantenari de la seva mort, quan deia que, per un músic, més important que la tècnica és “treure l’ànima”.

És això el que fa ell mateix quan l’any 1920 composa Vistes al mar, el seu inspirat quartet per a corda. Se sol creure que la música és una pura creació humana. Però tal vegada allò que fem és tan sols capturar-la, perquè ja existeix des de sempre. I potser allò que fan els més dotats músics és connectar amb aquests sons immanents que ja es troben en el cosmos.

Vistes al mar és una composició on Toldrà, inspirat pels poemes homònims de Joan Maragall, connecta amb una música que transcendeix tota lletra. I és que en el principi potser devia ser el so, la vibració, el fregadís, l’entrexoc, el ritme, la reverberació, la dansa de les partícules. I no el logos, que, per lògica, devia venir després, per afegir significació a la partitura inicial.

La mar, sempre igual i sempre canviant...Toldrà l’evoca quan se sent ple d’amor a la vida. Dels seus tres moviments, el primer és d’exaltació i entusiasme. El segon, un nocturn que canta el clar de lluna amb l’emoció d’un Schubert o un Bee- thoven. El tercer és ja una navegació feliç, com un joc o una dansa.

De totes les arts la música és la més despullada, la que realitza més absolutament el vell ideal de la perfecta interrelació entre la matèria i la forma.

Vistes al mar és una d’aquelles obres d’art en què Walter Pater (a El Renai

xement, el seu famós assaig, ara reeditat per Adesiara) veia excel·lir la capacitat de donar “la més alta qualitat als vostres moments mentre passen”.

Hi ha en Toldrà un estil propi que ve a ser la plasmació del seu temperament. Escoltant les seves Vistes al mar, els seus lieder o la seva producció per a cobla que ara ha editat Columna Música n’hi ha prou per adonar-se que ens trobem davant d’una de les músiques més subtils del nostre segle XX.