La Vanguardia (Català) - Diners
Economia vudú... i zombi
Krugman repassa Trump, la crisi, els economistes i fins i tot les criptomonedes a través dels seus articles
El senador novaiorquès Daniel Patrick Moynihan va assenyalar una vegada que “tothom té dret a tenir la seva pròpia opinió, però no els seus propis fets”. Moynihan, que va morir el 2003, no va poder contemplar l’actual món trumpià farcit de fets alternatius, però la seva frase apunta a què els fonaments ja estaven allà. De fet, el Nobel d’Economia Paul Krugman (1953) assenyala al seu nou llibre, Contra los zombis, una selecció dels seus articles en The New York Times des del 2004, que Trump és la culminació del camí emprès pel moviment conservador del seu país en les últimes dècades. El resultat, denuncia, és que avui als EUA acceptar el que diuen les dades sobre una qüestió econòmica és en un acte partidista. I això té conseqüències greus.
Un exemple clar, remarca, va ser el succeït amb la crisi del 2008. Krugman admet que no la va veure venir. Encara que havia escrit que existia una enorme bombolla immobiliària, el va sorprendre el mal que va causar el seu esclat: no s’havia adonat de com de vulnerable s’havia tornat el sistema financer pel creixement de la banca paral·lela no regulada. Però una vegada va esclatar, diu, els economistes coneixien bé aquell escenari. Per exemple, que la inflació no repuntaria en una economia tan deprimida encara que la Reserva Federal comprés una enorme quantitat de bons de l’Estat. Tot i això, es va crear una opinió oficial republicana que ho veia perillosament inflacionari. La història és coneguda: la Fed va comprar bons per tres bilions i la inflació es va mantenir baixa. Ningú no
Crítica. Barcelona, 2020 464 p. | Paper 22,90 € | e-book, 12,99 €
va admetre el seu error. Que va causar, insisteix, un enorme patiment innecessari.
La crisi, afegeix, va mostrar també com d’equivocada estava la seva professió. Per als economistes el problema de la depressió estava resolt i no era possible un col·lapse així. I més enllà dels anys sabàtics que els hagin pogut pagar think tanks conservadors, assenyala, el problema va ser que van confondre la bellesa amb la veritat. La bellesa d’una economia idealitzada amb individus racionals en mercats perfectes.
Adornada a més amb fantasioses equacions.
Krugman repassa al seu llibre l’austeritat, la desigualtat i, en general, les idees zombi, les que s’arrosseguen encara que estiguin desacreditades. I devoren cervells. Idees com que gravar als rics és destructiu per a l’economia. I que abaixar-los els impostos portarà a un creixement miraculós. També, clar, parla de Trump, el Govern del qual “ha estat despietat a l’hora d’oposar-se als treballadors a gairebé tots els fronts”. Un home “a qui li agrada humiliar als altres” i “li dona plaer veure com els simpatitzants el segueixen encara que els traeixi”.
Tanca el llibre explicant per què és criptoescèptic: pels costos de creació i de transferència dels bitcoins i perquè el seu valor depèn de les expectatives autocomplertes. No estan ancorats a l’economia real, depenen de creure-hi i el col·lapse total és possible, diu. De fet, li sembla que els entusiastes de les criptomonedes celebren l’ús de la tecnologia d’avantguarda per restablir el sistema monetari de fa 300 anys abans dels bancs centrals. I sobretot, conclou, no resolen cap problema, potser a evasors i criminals.
“Trump gaudeix veient com els simpatitzants el segueixen encara que els traeixi”