La importància de la natura

El passat mes de maig del 2019 un primer informe global sobre l’estat de conservació de la biodiversistat i els serveis ecosistèmics, elaborat per la Plataforma Intergovernamental Cientificopolítica en Biodiversitat i Serveis Ecosistèmics (Ipbes), posava en relleu un missatge clar i contundent: un milió d’espècies animals i vegetals estan en risc d’extinció arreu del món, i moltes s’extingiran les pròximes dècades.

Com hem arribat a aquesta situació? Els canvis en l’ús de la terra i el mar, i l’explotació directa de certs organismes i recursos en són els principals causants. Factors de canvi directes (els canvis d’usos, la sobreexplotació directa, la contaminació, el canvi climàtic i les espècies invasores) i indirectes (els canvis demogràfics i culturals, les decisions econòmiques i tecnològiques, els mecanismes institucionals i de governança, i els conflictes i epidèmies globals) han conduït a la situació actual.

Ens trobem davant del vincle entre biodiversitat i societat, que és indissociable. La pressió sobre la font de recursos i benestar que és la natura ha augmentat amb el creixement del desenvolupament econòmic i l’increment de la població humana. En paraules del president de l’Ipbes, sir Robert Watson, “estem erosionant les bases mateixes de les nostres economies, mitjans de vida, seguretat alimentària, salut i qualitat de vida a tot el món”. Com a conseqüència, el compliment dels objectius de desenvolupament sostenible, relacionats amb l’erradicació de la pobresa o la fam, es poden veure compromesos per la pèrdua de biodiversitat. Les dades mostren que les darreres dècades la producció agrícola ha augmentat un 300%, l’obtenció de fusta un 45%, i anualment s’extreuen unes 60.000 tones de recursos renovables i no renovables. La degradació de la Terra ha reduït la productivitat de la superfície terrestre un 23%. Un 73% dels ecosistemes d’aigua dolça estan malmesos i les zones humides han disminuït un 51%.

Com es poden transformar els marcs econòmics i financers per capgirar la pèrdua de la naturalesa va ser motiu de debat a la COP25 al desembre. S’ha de valorar la importància de la natura per a les empreses. Encara ens falta molt de recorregut per ser capaços de posar-li un preu, però es necessita un pensament regeneratiu sobre com cal restaurar el planeta. No podem resoldre la crisi climàtica si no resolem la crisi de la naturalesa, que és, en última instància, una crisi humana.

Cal tenir un nou conjunt d’objectius globals, concrets i ambiciosos per frenar la pèrdua de biodiversitat. La Comissió Europea va presentar el green new deal per assegurar-se que les quatre crisis que tenim davant (la climàtica, la de la biodiversitat, la dels recursos i la de la contaminació) comportaran no només accions per als governs, sinó també implicació de tot el sector privat per integrar els canvis transformatius dels sectors productius.

Les darreres dècades, la degradació de la Terra ha reduït la productivitat de la superfície terrestre un 23%