Els populistes passen comptes a la UE

La frustració de les classes mitjanes posa en perill l’arquitectura europea. Les reformes econòmiques ja no es poden ajornar

“L’euro? És una gàbia alemanya. Alemanya ha substituït la voluntat de potència militar ambl’ econòmica. L aU E està viciada pe runa injustícia innata. Cal recórrer a un pla B per sortir de l’ euro, si hi estiguéssim obligats. Perquè l’euro és una criatura mal construïda, actuada per uns parlaments subordinats a una elitqueenlluerna els pobles”.

Són extractes d’ un llibre de publicació imminent, Comeu n incubo,

come un sogno. L’autor és Paolo Savona, economista italià, exdirectiu del Banc d’Itàlia i ment econòmica de la coalició antisistema Moviment Cinc Estrelles (M5S) i Lega, que està apunt de governar la tercera economia de l’ euro zona, un país membredel G7.

Deu anys després de la Gran Recessió, amb efecte retardat, està emergint a Europa un euro escepticisme, que atribueix almar c institucional governat per Brussel·les la culpa denohaver sabut gestionar la crisi econòmica. El ressorgimentde populismes de diferent índole seria el símptoma més visible d’aquesta desafecció creixent.

És la tesi que emergeix d’un estudi recent del CEPR, Global crises and populism: the role of Eurozone institutions. “És probable que els partits populistes guanyin consens, quan els partits principals i les institucions no poden gestionar els xocs a què s’enfronten les seves economies. Les restriccions imposades, que limiten les possibles accions davant els impactes dela globalització i de la inestabilitat financera, acabenambmés mals rendiments i generen frustració entre els votants”.

Aquesta setmana s’ha difós l’última enquesta de Kantar Media sobre Europa. Els resultats són contradictoris. “Per primera vegada des del 2007, hi ha més ciutadans europeus que creuen que “la seva veu compta a laUE” que els que no. L’enquesta afirma que el suport