Potser és la llei del karma...

El 1933 Joan Oller i Rabassa va publicar una auca del senyor Esteve de l’esoterisme barceloní, al voltant de Feliu Soter, un burgès de la Bonanova desenfeinat i gasiu

Joan Oller i Rabassa (1882-1971), fill de Narcís Oller, l’autor de La febre d’or, L’escanyapobres, La bogeria i La papallona, és conegut, sobretot, per haver escrit la novel·la del pistolerisme Quan mataven pels carrers (1930). Quan aquesta novel·la encara estava calentona, el 1933, en va publicar una altra, molt destacada, una mena d’auca del senyor Esteve de l’esoterisme barceloní. Oller i Rabassa va tenir una trajectòria literària erràtica. Va debutar a la Il·lustració Catalana, que havia estat l’editorial del pare. Quan mataven pels carrers va sortir a Proa, que el 1930 acabava d’engegar un projecte potentíssim. Com és que La barca d’Isis es va publicar a la Imp. P.C.P.? Va ser una autoedició? Cap editor no va voler saber-ne res?

És ben estrany, perquè en el moment que va sortir era un llibre de molta actualitat. L’esoterisme va ser una gran moda a

Europa i als Estats Units. A Barcelona va tocar totes les classes socials. El 1925, Eduard Girbal Jaume va publicar el conte La reencarnació de la matèria sobre una noia de poble, Ermentera Peça i Morros, que serveix en una casa de l’Eixample, i pensa que es reencarnarà en una mula de tramvia. Oller i Rabassa, en canvi, se centra en el cas Soter Feliu, que viu en una torre a la Bonanova, té una finca per anar a caçar i un xofer que el porta amunt i avall en cotxe. És un geniüt i la dona, cansada de males cares, l’acaba de plantar. La Genoveva ha fugit després de la mort del fill, el Tomaset. El nen va néixer que feia set mesos que eren casats: l’home està obsessionat amb la idea que no era fill seu. Per això visita el senyor Dionís Ribera, el Sant de la Forja, ocultista i esoterista, que té la casa pels volts de Vallcarca. Allà coincideix amb dos altres personatges tan perduts com ell mateix: el jove Grau, que se sent atret poèticament per l’ocultisme, i el senyor arruïnat Ignasi Palausolís.

Dionís Ribera és un filòsof, un pur que busca integrar les experiències de la vida en un sistema, per trobar un consol a les desgràcies. Era una època que la gent es moria per no-res: noies joves, canalla petita... Per als altres personatges la sopa és total: teosofia, ocultisme, mèdiums, grafologia, quiromància, Krishnamurti, el dalai-lama... La novel·la té una segona trama, molt consistent, de prostitució de menors, al voltant d’una noieta que entra a servir a casa de Soter Feliu. El senyor té por de les conseqüències d’haver-la seduït, i la vol encolomar a “una casa molt reservada de Sant Gervasi”: el bordell de la Cisqueta. La barreja d’ocultisme, hipnotisme i erotisme dóna lloc a pàgines esplèndides. Hi ha una sessió amb un mèdium cadavèric, en un pis de Sants, on arriben a invocar el nen Tomaset: sembla treta d’una pel·lícula de Fellini. El personatge de Ràfols, un hipnotitzador que és un barrut, arrodoneix l’escena.

Els ambients barcelonins estan descrits amb molts detalls sucosos. La conversa al taxi, pensant que potser allà dins mateix hi ronden els esperits. Ca la Cisca, amb la gran aranya de vidre, regal d’un amant grec (Papayconomus) de qui la mestressa no sap dir el nom (per ella és Papacòmomus): la casa té sempre les finestres i les portes tancades, no fos cas que se’n trenqués alguna llàgrima. El restaurant Suizo, on Soter llegeix el Daily Mail i controla el personal. El bar de patacada on es troba amb la minyona, que n’està enamorada, i que s’ha comprat un barret cloche. Les burles dels cambrers descarats, que esquitxen la noia amb aigua de l’aixeta. La torre de la tia a Sant Gervasi, Villa Júlia, i el detall de tenir els diners “en una caixeta a l’Arnús” (el banc de la plaça de Catalunya). Un altre clàssic ressucitat i, a més, divertit. La barca d’Isis es llegeix en dues tardes ben entretingudes. |

L’esoterisme va ser una gran moda a Europa i als Estats Units, que a Barcelona va tocar totes les classes socials

Joan Oller i Rabassa

La barca d’Isis

MALES HERBES. PRÒLEG DE SEBASTIÀ ROIG. 220 PÀGINES. 12,95 EUROS

VERA PETRUK El desig de saber què va passar en el passat i descobrir què prepara el futur duu els personatges d’Oller i Rabassa a abocar-se a l’esoterisme i l’ocultisme