Barcelona com a oportunitat

tat. Només cal sentir els relats de la gent de diferents generacions que han convertit Barcelona en el seu destí. Molt sovint l’origen d’aquesta aposta per la ciutat, que acaba sent una aposta vital, és l’oportunitat que dona un treball.

La“ciutatdelsprojectesvitals”éselconcepte que resumia molt bé fa un any el treball de molta gent que havia repensat el posicionament internacional de Barcelona. Crec que quan molta gent fa un esforç per acordar el que vol ser i fer, convé aprofitar les seves conclusions perquè contenen un material molt preuat: el consens i el compromís.

Ho tenim quasi tot diagnosticat, ara el que tohi afegim més inversió en innovació (3D, IoT, robots...).

El new green deal europeu ha de convertir l’economia ambiental en un sector estratègic de Barcelona aquesta dècada. Podem esdevenir un hub en la gestió de l’aigua, ser uns clars referents en l’economia circular pel que fa a residus/materials i convertir l’ecoinnovació en una gran oportunitat social i empresarial. La mobilitat urbana ha ser un camp d’innovació social i industrial a la vegada.

El sistema sanitari i social està vivint un gran repte que haurà de portar al seu reforçament. Però junt a altres actius com la nostra indústria farmacèutica, la química i tots els projectes que tenen a veure amb les ciències de la vida,

i eines per a superar-les amb èxit.

Per fer front a la crisi sanitària, hem d’impulsar el Consorci Sanitari i, molt especialment, l’AgènciadeSalutPública,queenshadepermetre incrementar la capacitat de prevenció i de diagnòstic davant les epidèmies. És urgent un nou pla de reordenació sanitària, que redefineixi el paper de l’assistència primària, utilitzant les noves tecnologies per apropar-la als ciutadans, reforçant la funció del metge de capçalera i de la infermeria i augmentant la relació de l’assistència primària amb les residències, donant així una millor resposta a les necessitats de la gent gran. Aquest pla ha d’incloure una nova planificació de la salut mental. També urgeix la reordenació de l’atenció hospitalària, que exigeix més inversió en infraestructures als quatre grans hospitals, Vall d’Hebron, Clínic, Sant Pau i del Mar; i canvis en la seva organització interna, que aposti per augmentar la col·laboració amb la resta d’hospitals de la xarxa d’utilització pública, i marcar quina ha de ser la relació amb nomia molt diversificada: indústria, comerç, turisme, recerca... Afavorim la inversió amb valor afegit, noves tecnologies, sostenibilitat i medi ambient, i simplifiquem i agilitzem els tràmits i permisos per donar suport al teixit productiu. I responsabilitzem-nos de donar solucions al problema de la manca d’habitatge assequible, amb un pla de 20 a 30 anys per ampliar el parc públic de lloguer, en col·laboració estreta amb el tercer sector i cercant aliances publicoprivades.

I no podem oblidar que cal donar una solució a la tercera crisi, la política. És important el diàleg, però ho és més saber què és el que es vol aconseguir. Jo sóc dels que creuen que hem d’aconseguir de totes totes el reconeixement de Catalunya com a nació i el dret a poder fer un referèndum. Mentrestant, hem d’exigir la fi de la repressió, la llibertat dels presos polítics i el retorndelsexiliatsi,alaforça,negociarambelGovern central per disminuir el grau intolerable de dependènciaquetéCatalunyaambl’Estat.