Entre l’efecte Greta Thunberg i l’efecte Rosalía

Que aquest és el camí a seguir ho indiquen gegants com Inditex, que després del període de confinament i després de registrar les primeres pèrdues trimestrals des de la seva sortida a borsa ha apostat per accelerar la digitalització de la seva xarxa de botigues i adaptar-les als temps que venen. H&M, Tendam o les empreses tèxtils catalanes associades a Modacc segueixen estratègies similars i han impulsat també l’omninicanalitat poc o molt. Ara bé, no fa falta ser un colós del retail com el grup gallec per treure partit al’e-commerce. Des de l’estat d’alarma petits comerços han obert de la nit al dia serveis de venda a través de WhatsApp o s’han consorciat Zoom i altres eines de connexió–. Així ho indica l’informe Els joves i el retail: present i futur, de Retailcat, l’associació que representa 40.000 establiments comercials de Catalunya. Aquests joves creixen acostumats a adquirir productes en plataformes com Amazon, veuen com una cosa natural l’entrega a domicili i comprar sense fer cua, un hàbit que han assumit clients de més edat amb el confinament. Encara així, valoren l’atenció especialitzada que se’ls pot oferir en un comerç físic i el bon tracte, assenyala aquest estudi, busquen un comerç on també puguin divertir-se, amb elements d’interacció i que sigui instagramejable. Una altra estratègia a explotar.

Anar de compres suposa, doncs, un acte social insubstituïble, i les botigues de Barcelona en poden treure partit amb un altre dels efectes de la pandèmia de coronavirus: la dependència més gran del comerç de proximitat. Durant les restriccions de moviment els consumidors han recorregut amb més freqüència als establiments de proximitat, una tendència que també han identificat des de l’associació del retail familiar Comertia. Segons aquesta entitat, els punts de venda més propers als barris residencials es recuperen millor que els que són a zones d’oficines o turístiques, perquè el client passa més temps a casa i perquè els viatgers han desaparegut de Barcelona per un temps indeterminat.

De la investigació de l’Agència Catalana del Consum amb el grup Factor Humà: Organitzacions i Mercats de la Universitat Rovira i Virgili també es desprèn una sensibilitat més gran del client postcoronavirus cap al producte local i respectuós amb el medi ambient. Epidemiòlegs i ecòlegs coincideixen a assenyalar la desforestació i la invasió massiva d’hàbitats naturals com una de les causes de l’actual pandèmia, per la qual cosa s’ha incrementat el valor de la sostenibilitat com un factor decisiu a l’hora de fer les compres. El 44% d’enquestats al grup de Desenvolupament Sostenible de l’Associació d’Empreses de Gran Consum (Aecoc) i la Federació d’Indústries d’Alimentació i Begudes (FIAB) afirmaven ja al març haver deixat de comprar els productes d’aquelles marques que no consideren sostenibles.

La situació del comerç de la ciutat sense turistes és extremadament complicada. Els negocis arrosseguen greus problemes de liquiditat, i la Fundació Barcelona Comerç estima que a prop del 15% dels establiments no sobreviurà a la crisi. Però existeixen mètodes per trampejar el temporal que requereixen, això sí, d’un triple compromís: el dels mateixos comerciants, el de l’administració pública i el dels habitants de Barcelona amb les seves botigues. Si volem una ciutat comercialment viva, cal mantenir-la.