Isabel Garcia Pagan

n concert als balcons pot actuar com a cataplasma contra el virus però no rellança una ciutat com Barcelona. Tampoc no serveix ruralitzar les seves voreres aprofitant la fèrtil primavera en l’asfalt. Ni renegar de la indústria automobilística per després suplicar que Nissan no se’n vagi i deixi milers de famílies al paire. Serveix menys encara assenyalar amb acarnissament les incapacitats de l’altre costat de la plaça Sant Jaume en lloc de predicar amb l’exemple de la unitat. No hi ha dreceres per a Barcelona. Recuperar la projecció internacional de la marca, la potencialitat econòmica i la seva capacitat d’atracció com a home, sweet home, per a professionals de tot el món passa per fer un acurat diagnòstic de la nova realitat i convertir el ciutadà en el centre de les decisions.

Els barcelonins han complert amb una disciplina gairebé germànica les obligacions del confinament. El toc mediterrani va arribar immediatament, amb les xarxes solidàries de suport entre veïns, les oficines als balcons i els aplaudiments. Es va superar la prova dels cent dies d’emergència sanitària amb tensions i massa baixes, però amb nota. Ara que els titulars han sortit dels hospitals, és el torn de les institucions. Toca aparcar els discursos de tints populistes, aixecar-se i caminar.

I fer-ho ràpid.

La reactivació econòmica no s’entreveu abans d’un any, i la pandèmia ha posat al descobert mancances i virtuts de la capital catalana. La competència està en marxa. Es necessita lideratge polític, del que no es computa a còpia d’entrevistes en prime time, sinó en capacitat d’influència institucional a Madrid i a Brussel·les, de congregar talent emprenedor, múscul econòmic i, per què no, també aplaudiments ciutadans a les decisions. Aquesta capacitat es multiplica si els suports són transversals, si es busca el consens entre forces polítiques més enllà dels interessos partidistes i apriorismes ideològics.

És el moment de promoure l’economia tecnològica, reformular el model turístic a la recerca de més sostenibilitat i de blindar els serveis d’atenció a les persones. És el moment de les inversions estratègiques i d’aixecar vetos ideològics a la col·laboració publicoprivada.

És el moment de proposar, escoltar i pactar. D’aixecar-se i posar-se a caminar.