Pintar (narrar) Austràl

D’entrada la proposta pot produir certa perplexitat. Impressionistes australians? Però l’exposició de la National Gallery de Londres ofereix almenys tres punts de gran interès. En primer lloc rastreja l’expansió fins als confins del planeta de l’estètica impressionista que, des del seu epicentre a París, va transformar la pintura al llarg de la segona meitat del segle XIX. La seva influència impregna l’art escandinau, arriba a Rússia, s’estén pel sud d’Europa i pels Estats Units i, sí, també impacta a la llunyana Austràlia.

En segon lloc, la mostra explora la relació entre el paisatgisme i la construcció d’un imaginari nacional en un país emergent. Aquest tema s’ha estudiat a fons en el cas dels Estats Units i com artistes com Albert Bierstadt, Thomas Cole i Frederick Church reinventen el gènere com a part de la construcció d’una identitat nacional. Aquesta connexió també és rastrejable en els impressionistes australians. I en tercer lloc, amplia el focus sobre la plàstica australiana més enllà de l’art aborigen, que és el més conegut internacionalment. En aquest sentit és un excel·lent complement a la completíssima exposició sobre art australià que la Royal Academy londinenca va organitzar el 2013.

Aquesta mostra se centra en quatre pintors i un únic tema: el paisatge. Els quatre artistes van desenvolupar les seves obres entre finals del XIX i principis del XX, van adoptar els preceptes estètics de l’impressionisme –plein air, treball amb la llum...– i van mantenir relacions d’amistat entre ells. Dels quatre, dos eren anglesos que van arribar a Austràlia sent adolescents: Tom Roberts, considerat el pare del paisatgisme australià, i Charles Conder; el tercer, Arthur Streeton, era natural de Melbourne i el quart, John Russell, de Sydney. Aquest últim és una mena de vers lliure, perquè a diferència dels altres tres, es va instal·lar a França i va desenvolupar la seva carrera a Europa, encara que sempre va mantenir contacte amb el seu país natal (un nombrós intercanvi epistolar amb Roberts, amb qui, per cert, a començaments de la dècada del 1880 va viatjar per Espanya, on van conèixer Ramon Casas). Russell va ser amic de Van Gogh –que va retratar–, Monet –la seva principal influència–, Rodin i Matisse.

Són els altres tres pintors els que plasmen els paisatges australians. Aquests ja havien aparegut en l’art colonial anterior, però ells –en un període històric crucial que culmina amb la creació de la Federació d’Austràlia– redefiniran el gènere des de l’estètica impressionista i amb les seves obres contribuiran a apuntalar l’imaginari del territori que caminava cap a la seva independència política. En aquest sentit destaquen quatre teles excepcionals: per sobre de totes, Fire’s on (1891) d’Arthur Streeton, peça de grans dimensions que és una de les obres cabdals de la pintura australiana; plasma la construcció d’un túnel ferroviari a les Blue Mountains a l’oest de Sydney i representa el moment en què un grup d’obrers treuen del túnel a un company mort, escena que el pintor va presenciar. Les figures humanes tenen una dimensió de formigues davant la immensitat del paisatge rocós que, treballat amb gruixudes pinzellades, adquireix una dimensió gairebé abstracta. Si en aquest cas el tema és l’àrdua conquesta de la natura per l’home, a l’altra obra mestra de Streeton, The purple moon’s transparent might (1896), el protagonisme és per a una vista fluvialqueparladelarotundaimmensitat del paisa

Són també cruci de Tom Roberts, A (1885, retocada e d’un carrer de M capta el dinamism emergent, i A brea escena rural situ Gal·les del Sud am que prova de reu d’ovelles. Aquí nov reja el vast paisatge amb una paleta de milar a la de les obr i plasma la llum d’A sí, hi ha un detall l’exposició: en cap exhibides no hi apa gen. Aquests pinto ajudant a forjar l’im nal els van ignora primera Constituc del1901.