La Vanguardia (Català) - Culturas

Pintar (narrar) Austràl

- MAURICIO BACH

D’entrada la proposta pot produir certa perplexita­t. Impression­istes australian­s? Però l’exposició de la National Gallery de Londres ofereix almenys tres punts de gran interès. En primer lloc rastreja l’expansió fins als confins del planeta de l’estètica impression­ista que, des del seu epicentre a París, va transforma­r la pintura al llarg de la segona meitat del segle XIX. La seva influència impregna l’art escandinau, arriba a Rússia, s’estén pel sud d’Europa i pels Estats Units i, sí, també impacta a la llunyana Austràlia.

En segon lloc, la mostra explora la relació entre el paisatgism­e i la construcci­ó d’un imaginari nacional en un país emergent. Aquest tema s’ha estudiat a fons en el cas dels Estats Units i com artistes com Albert Bierstadt, Thomas Cole i Frederick Church reinventen el gènere com a part de la construcci­ó d’una identitat nacional. Aquesta connexió també és rastrejabl­e en els impression­istes australian­s. I en tercer lloc, amplia el focus sobre la plàstica australian­a més enllà de l’art aborigen, que és el més conegut internacio­nalment. En aquest sentit és un excel·lent complement a la completíss­ima exposició sobre art australià que la Royal Academy londinenca va organitzar el 2013.

Aquesta mostra se centra en quatre pintors i un únic tema: el paisatge. Els quatre artistes van desenvolup­ar les seves obres entre finals del XIX i principis del XX, van adoptar els preceptes estètics de l’impression­isme –plein air, treball amb la llum...– i van mantenir relacions d’amistat entre ells. Dels quatre, dos eren anglesos que van arribar a Austràlia sent adolescent­s: Tom Roberts, considerat el pare del paisatgism­e australià, i Charles Conder; el tercer, Arthur Streeton, era natural de Melbourne i el quart, John Russell, de Sydney. Aquest últim és una mena de vers lliure, perquè a diferència dels altres tres, es va instal·lar a França i va desenvolup­ar la seva carrera a Europa, encara que sempre va mantenir contacte amb el seu país natal (un nombrós intercanvi epistolar amb Roberts, amb qui, per cert, a començamen­ts de la dècada del 1880 va viatjar per Espanya, on van conèixer Ramon Casas). Russell va ser amic de Van Gogh –que va retratar–, Monet –la seva principal influència–, Rodin i Matisse.

Són els altres tres pintors els que plasmen els paisatges australian­s. Aquests ja havien aparegut en l’art colonial anterior, però ells –en un període històric crucial que culmina amb la creació de la Federació d’Austràlia– redefinira­n el gènere des de l’estètica impression­ista i amb les seves obres contribuir­an a apuntalar l’imaginari del territori que caminava cap a la seva independèn­cia política. En aquest sentit destaquen quatre teles excepciona­ls: per sobre de totes, Fire’s on (1891) d’Arthur Streeton, peça de grans dimensions que és una de les obres cabdals de la pintura australian­a; plasma la construcci­ó d’un túnel ferroviari a les Blue Mountains a l’oest de Sydney i representa el moment en què un grup d’obrers treuen del túnel a un company mort, escena que el pintor va presenciar. Les figures humanes tenen una dimensió de formigues davant la immensitat del paisatge rocós que, treballat amb gruixudes pinzellade­s, adquireix una dimensió gairebé abstracta. Si en aquest cas el tema és l’àrdua conquesta de la natura per l’home, a l’altra obra mestra de Streeton, The purple moon’s transparen­t might (1896), el protagonis­me és per a una vista fluvialque­parladelar­otundaimme­nsitat del paisa

Són també cruci de Tom Roberts, A (1885, retocada e d’un carrer de M capta el dinamism emergent, i A brea escena rural situ Gal·les del Sud am que prova de reu d’ovelles. Aquí nov reja el vast paisatge amb una paleta de milar a la de les obr i plasma la llum d’A sí, hi ha un detall l’exposició: en cap exhibides no hi apa gen. Aquests pinto ajudant a forjar l’im nal els van ignora primera Constituc del1901.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain