La Vanguardia (Català-1ª edició)
Ataman turmenta el Madrid
El Panathinaikós destrona els blancs com a campions de l’Eurolliga
El diable Ataman torna a turmentar el Reial Madrid. L'equip blanc es va quedar sense dotzena i el Panathinaikós va ser coronat amb grandesa a Berlín com a nou rei d'Europa. Els madridistes han arribat a tres finals seguides i només han aconseguit alÁar una vegada el trofeu, l'any passat a Kaunas; van ser negats les altres dues vegades pel tècnic turc. Primer, amb l'Efes, i ahir amb un Panathinaikós que ha completat un últim tram de temporada absolutament imponent, desencadenat cap al setè ceptre continental de la seva història, el primer en tretze anys. I cal donar el mèrit a Ataman, perquè l'equip del trèvol va campar amb molta pena i cap glòria l'any passat per l'Eurolliga, va acabar penúltim, i aquest any ha begut de la glòria gràcies a, també cal ressaltarho, fitxatges com ara els de Nunn o Lessort, decisius a l'Uber Arena.
Va ser una final preciosa, amb un Madrid engrandit altre cop al comenÁament que va anar apagant-se com una espelma sense cera, i un Panathinaikós que va transitar pel costat oposat del camí, gegantesc al final. Els blancs van endossar 36 punts als verds en un altre primer quart monumental, com ja van fer a les semifinals contra el seu arxirival, l'Olympiacos. L'equip de Chus Mateo va comenÁar ficant-les des de totes les cantonades amb Ndiaye com a punta de llanÁa i ja s'anticipava una final de molt d'atac i poca defensa, com era d'esperar –així ho marquen els llibrets dels seus tècnics–. Hi va haver un parell de moments clau en aquests primers deu minuts, en què Poirier va posar la primera màxima de la final (36-25). El primer va ser la segona falta de Tavares quan amb prou feines anaven pels 3m20s de batalla. El superaria després Nunn, el gran productor de punts dels grecs, que en cometria tres en menys de nou minuts. La gestió des de les banquetes seria clau i la que va acabar fent Ataman amb la seva estrella va ser impecable.
El Panathinaikós, que feia setmanes que feia molt bones sensacions, va comenÁar a carburar al segon quart. Lessort, el millor pivot de la competició, manava amb maÁa a la pintura i va marcar el terreny per comenÁar a igualar les coses. Un triple de Vildoza va dibuixar el 46-45, (m 18). Quedava molta final per endavant. I això que precisament amb el tir exterior el Madrid estava destrossant els grecs (8/16 al descans), una arma que va ser un bumerang i va acabar tornant després contra els seus interessos.
Anotats 54 punts a la primera meitat, el Madrid es va assecar en 7 al tercer quart, cosa que va permetre al Panathinaikós comenÁar a agafar les regnes de la final. L'equip d'Ataman estava defensant millor, però va ser el desastre en tir exterior del Madrid el que va obrir de debò la lluita pel títol. L'equip blanc va fallar els primers onze triples de la segona meitat, la majoria llanÁats sense oposició. Al final, durant aquests últims vint minuts va acumular un 3/20 que va acabar sent letal. En vista del panorama, els equips d'Ataman no són dels que no pugen al tren. Un triple de Nunn donava el primer avantatge de tota la nit als seus (56-58, m 24). El matx s'empatava i es comenÁava a assemblar més a una final de les que dicten els cànons. El Madrid es resistia a deixar escapar el Panathinaikós, tot i que els seus homes alts anaven acumulant faltes i la defensa de la pintura comenÁava a ser una quimera.
Els grecs havien ensumat el perill i anaven llanÁant fusta al motor com Groucho a Els germans Marx a l’Oest. Un triple de Nunn. Un més de Grant –quina defensa la seva sobre els baixets del Madrid–, que anotava el 6573. Els verds volien escapar-se gairebé corrent, però a aquest Madrid, a orgull no el guanya ningú, i Llull encertava amb el triple al dotzè intent, ironies de la vida, per mantenir els blancs amb vida. Però als de Chus Mateo se'ls van esgotar les forces i un altre incombustible com Sloukas, MVP de la final, va enviar els seus hosts a liquidar l'enemic amb dos triples consecutius que van deixar el Madrid fora de combat.
El tram final del partit va ser
Entre Sloukas, Lessort i Nunn van rubricar la remuntada: 26-46 a la segona meitat
un recital ofensiu del Panathinaikós, que anotava i anotava, triturant el marcador. Somreien abans d'hora a la banqueta hel·lena, desesperats i frustrats en canvi a la madridista, on van acabar abans d'hora Poirier i Campazzo, acusant Lessort de flopping després de cometre la seva cinquena falta. El 77-95 de Nunn va suposar l'última cistella grega i la màxima de tota la final. La festa a les grades de l'Uber Arena, envaïdes per la marea verda, era de les que fan època. El campió havia estat destronat, altre cop turmentat per Ergin Ataman, el millor tècnic del moment. ●
Els pivots del Madrid es van carregar aviat de faltes, però la condemna va ser el 3/20 en triples després del descans
És la segona final en tres anys que perden els blancs, totes dues contra el tècnic turc (Efes i Panathinaikós)