La Vanguardia (Català-1ª edició)
Sense marge per a la improvisació La majoria d’activitats relacionades amb el lleure i la cultura exigeixen reservar i planificar amb molta antelació
C. López explica que fa un temps que ha renunciat a anar a sopar a un restaurant. “Avui és impossible aconseguir taula en un restaurant de la meva zona si no reserves amb temps, però les ganes de sortir a sopar no es planifiquen amb dies o setmanes, sorgeixen, així que amb la meva parella hem decidit que quan ens ve de gust anar a prendre alguna cosa, anem a bars, que encara t'atenen sense reserva”, afirma.
M. Rojas viatja el pròxim cap de setmana a París i ja ha assumit que no podrà pujar amb els seus fills a la torre Eiffel. Fa setmanes que es van esgotar les entrades en línia i aconseguirne alguna de les que es reserven per a la venda in situ el mateix dia de l'ascens l'obligaria a passar-se mig dia fent cua. Una cosa semblant li ha passat a S. García al seu viatge a Berlín: no queden entrades per visitar el Bundestag a deu dies vista. I G. Gonz·lez es quedarà sense recórrer la Gran Muralla de Mutianyu durant el seu viatge a la Xina perquè quan a l'abril va intentar reservar entrades per a l'agost, es va trobar que ja només quedaven dates disponibles a partir del novembre.
Esgotades també ja estan les entrades per a molts dels grans concerts que se celebraran el 2025, com els dos de Billie Eilish a Barcelona (programats per al juny) o set dels vuit que Dani Martin ha anunciat per al novembre a Madrid, les entrades dels quals es van vendre en menys de 24 hores a més de 18 mesos vista! I, sense arribar a aquests extrems, tampoc no és fàcil anar a veure una bona obra de teatre, una exposició o fer una visita cultural o turística guiada si no es planifica i es reserva amb temps.
Assistim a l'ocàs de la improvisació? No es pot ser espontani quan es vol gaudir del lleure? “Sí que perdem espontaneïtat i el fet de poder fer el que volem en cada moment; pot ser que vulguis anar al teatre, però has de planificar-ho i comprar l'entrada amb temps, i potser un mes després, quan arriba la data de veure l'espectacle, ja no et ve de gust o han canviat les teves circumstàncies, però com que has fet una inversió no hi renunciaràs, et sents compromès a anar-hi, i passa de ser una apetència a una obligació”, comenta Nuria Codina, catedràtica de Psicologia Social del Lleure a la UB. I relaciona aquest procés amb la digitalització de la societat. “Internet ha aportat molts avantatges, com poder comprar sense desplaÁaments, però com que poden fer-ho moltes persones des de qualsevol lloc i molts espais o activitats tenen un límit d'aforament, la por de quedar-se sense (i les estratègies de màrqueting de la indústria del lleure) forÁa a decidir amb molta antelació, i això et compromet, et treu llibertat, t'obliga a renunciar a la improvisació”, indica Codina.
Sara Moreno, sociòloga especialitzada en usos del temps i gènere de la UAB, creu que el problema rau en el fet que el temps lliure cada vegada és més sinònim de temps de lleure, “i el lleure obliga a planificar perquè és negoci i la pauta la marca el sistema productiu”. I a aquest sistema productiu, diu Moreno, “li interessa crear la necessitat constant de consumir i la sensació que si no t'anticipes et quedes sense, i per aconseguir això genera més possibilitats de coses a fer perquè a mesura que s'amplia el ventall de possibili
Moreno: “Planificar dona una falsa sensació de control del temps, però resta relaxació i capacitat de decidir”
tats s'accentua en moltes persones la sensació d'escassetat de temps, de no poder arribar a tot, i en aquestes circumstàncies planificar i reservar amb temps facilita una falsa sensació de control, mentre que si no planifiques sembla que se t'escaparà el temps de les mans, que l'hagis de perdre”. A això se suma que hi ha moltíssim més consum que fa unes dècades, que viatjar o anar a espectacles s'ha popularitzat, “i tot està saturat”.
Ara bé, diu Moreno, aquesta planificació que sembla que proporciona més control del temps inclou un factor d'estrès, resta relaxació i també pot traduir-se en menys capacitat de decidir sobre el temps lliure, que queda planificat pel consum.
Referent a això, la sociòloga Natalia Cantó i Milà, professora de la UOC i especialista en filosofia social i sociologia del futur, assegura que “la possibilitat d'improvisar en el temps lliure