Més enllà de la il·lusió

Gabriel Rolón és l'autor que més llibres –sobre teràpia psicoanalítica i creixement personal– ven a Llatinoamèrica, amb més de dos milions i mig d'exemplars venuts de dotze títols en quinze anys. L'últim és

De petit volia ser músic. No teníem diners per a un piano: em va comprar una guitarra barata. Un dia de tempesta vaig decidir quedar-me a casa i faltar a classe de guitarra... Ai!

Què?

“Ah, ja veig que no vols ser músic. Demà venc la guitarra”, va cridar la meva mare. Vaig córrer a classe sota la pluja!

S’ha construït sobre ruïnes, deia.

I aspiro a morir vivint.

Això respon a la segona pregunta: què desitja vostè?

I vèncer pors. I acceptar incerteses. I estimar millor.

Però, per damunt de tot, què desitja?

Conservar la capacitat d'emocionar-me amb l'altre.

Plora amb els seus pacients?

De vegades sí.

Vostè és feliç?

La felicitat és una il·lusió.

No existeix la felicitat?

La felicitat completa en què ens fan somiar és impossible, il·lusió: no existeix.

“La felicitat és una decisió”, em va ensenyar un lama.

Els hi diria a pares que acaben de perdre un fill?

Poden intentar omplir aquella mort.

Ja no és felicitat, és faltacitat.

Què és faltacitat?

La faltacitat és la felicitat perforada per somnis incomplerts, ferides, fracassos... Felicitat sense idealitzar: incompleta, faltada de tot el que no controles.

Canvio felicitat per faltacitat, li diré al lama.

Es tracta d'arribar a ser bona persona.

Què és ser bona persona?

Ser capaç de tenir gratitud, virtut suprema. Que cremin al novè cercle de l'infern els ingrats!

Que cremin eternament! I de l’amor, què?

Transitem entre dos enigmes: mort i sexualitat. Cobertes les teves necessitats, respirar, menjar, et mou el desig: l'erotisme és fusió de biologia i poesia.

Soc animal eròtic, doncs.

Tot ésser humà és una criatura desitjant. El desig s'interposa entre tu i la mort. Un dia deixes de desitjar: depressió o mort.

Com ensenyar un fill a ser feliç?

Sent feliços ells. Respectuosos, pacífics, amorosos. I utilitzant la paraula.

La paraula! Surt el psicoanalista...

Sense voler tenir raó sempre: val més tenir pau que tenir raó. Només procuro no desviar-me del que desitjo ser. Que després de mort, si algú parla de mi, pugui explicar un conte bonic.