La Vanguardia (Català-1ª edició)
El Borussia va estrenar el Camp Nou Entre el 24 i el 26 de setembre del 1957 es van disputar tres partits inaugurals
El Borussia Dortmund, finalista de la Champions contra el Reial Madrid, té una curiosa relació amb la història del FC Barcelona, ja que va ser un dels quatre elegits per a la inauguració del Camp Nou. Tot i que se solen resumir les celebracions del setembre del 1957 amb el partit del dia 24 entre el Barça i la selecció de Varsòvia
(4-2), el cert és que es van jugar dos partits inaugurals més. El dimecres 25 es van enfrontar el Burnley (presentat com a “primera divisió d’Anglaterra”) amb el Flamengo (“primera divisió brasilera”). I, finalment, el dijous 26 de setembre va repetir el Barcelona, ara contra el Borussia Dortmund (4-1), aquest anunciat com a “campió de Lliga a Alemanya”.
No es va omplir el nou coliseu en cap dels tres partits. Càlculs aproximats fiables van assenyalar que en el primer matx es van reunir aproximadament 80.000 espectadors, que l’endemà van ser 60.000 i que uns quants menys, uns 55.000, van anar-hi el dia del Borussia.
L’elecció d’aquests quatre equips va tenir dificultats. No va ser fàcil, ni eren els preferits. Per començar, s’ha de saber que en aquells temps els clubs no podien organitzar amistosos amb equips estrangers lliurement. Calia sol·licitar un permís especial i la Federació Espanyola decidia si veia convenient o no l’enfrontament internacional. Setmanes anteriors a la inauguració, el Barcelona va obtenir el vistiplau per a tres amistosos: el 28 d’agost, encara a les Corts, contra el Racing de París; el 5 de setembre a Lisboa contra el Benfica, i el 12 del mateix mes a Bèlgica contra el Charleroi. La Federació va remetre llavors un avís al Barcelona per recordarli que hi havia una limitació d’amistosos, una quota, i que ja era a prop del nombre màxim permès per als mesos d’agost i setembre.
Al principi, la directiva blaugrana, que presidia Francesc Miró-Sans, va pensar a organitzar un quadrangular i l’objectiu era contractar un equip anglès, un d’italià i un d’argentí. Aquest últim havia de ser el River Plate, que s’havia ofert per a la celebració.
Posteriorment, el secretari tècnic del club, Josep Samitier, va avançar en les negociacions amb el River i va entrar en contacte amb l’Sparta de Praga, pensant a reeditar els famosos partits del desembre del 1921 a la Foixarda que van llançar al Barcelona a la construcció de les Corts. A la premsa se citava, a més, el Manchester, sense especificar quin, tot i que cal entendre que es tractava del United, un dels grans europeus del moment.
Amb l’Sparta no hi va haver acord perquè l’equip txec no veia clar jugar dos partits pràcticament consecutius. Amb el River, el problema va ser que el club argentí exigia una devolució de visita els mesos següents, i tampoc no es va tancar el contracte. Finalment, els elegits van ser els esmentats abans. El Flamengo, per les bones relacions establertes amb el recent fitxatge d’Evaristo, jugador que havia arribat a Barcelona molt recentment, a mitjans d’agost. Després, el Burnley, per tenir almenys un anglès, tot i que havia estat el setè de la Lliga, molt lluny del Manchester United. I finalment, el Borussia Dortmund. Representava molt dignament el poderós futbol alemany, campió mundial el 1954, i havia conquerit l’Oberliga Oest i després el torneig final. La Bundesliga unificada no es va crear fins al 1963.
A l’onze que va presentar el campió alemany al flamant Camp Nou, vestit de “groc brillant”, es va destacar, es van alinear quatre dels components de la selecció alemanya del següent Mundial, el del 1958, tot i que no és fàcil identificar-los perquè a la premsa de l’època els noms dels alemanys eren en alguns casos una simple aproximació a la realitat.
Curiosament, la contractació que va resultar més cara per al Barcelona va ser la de la Varsòvia, anunciat com “una autèntica selecció polonesa”. Va costar 425.000 pessetes. La tarifa del Borussia va ser de 400.000 i el Burnley es va quedar en 340.000. En el cas del Flamengo, es va tancar un acord per 8.000 dòlars (unes 335.000 pessetes) més les despeses de viatge i estada per a vint persones.
Dels tres partits citats ha passat a la història l’anècdota del primer gol de la història del Camp Nou, obtingut per Eulogio Martínez al minut deu de joc. Molts anys més tard l’entrenador blaugrana Domènec Balmanya va reconèixer que s’havia pactat amb els polonesos que el primer gol l’havia d’aconseguir forçosament el Barcelona. Amb aquesta informació, no sorprèn ara una declaració posterior al partit de l’entrenador rival, Tadeusz Forys, que llavors va passar inadvertida: “El primer gol va ser un prodigi de raresa”. Sense cap mena de dubte.
En aquest partit va intervenir breument Kubala, a qui s’atribuïa l’impuls definitiu al nou estadi. Tot i això, un mes abans s’havia lesionat i acabava de passar pel quiròfan. No estava en condicions encara, però no podia faltar a la festa del seu Camp Nou. El partit, per cert, es va donar per conclòs nou minuts abans del temps reglamentari, ja que es feia fosc i l’àrbitre, el català Ramon Azón, va considerar que així ja no es podia jugar. La il·luminació artificial del Camp Nou encara va trigar dos anys a inaugurar-se.
La selecció de VarsÚvia, el Burnley i el Flamengo van completar un cartell que no era el desitjat