La Vanguardia (Català-1ª edició)
Junqueras s’aferra a la reelecció davant una ERC per ara sense relleu
El republicà assegura que no renuncia “a res” i manté el pols amb part de la direcció
Oriol Junqueras intervé en primer lloc. És a la reunió de la direcció d’ERC de dimecres al vespre i exposa que vol deixar el càrrec immediatament, de seguida. Per presentar-se, això sí, a la reelecció com a president. Però al partit li fan veure que aquesta decisió és incongruent amb la carta que havia fet pública el dia anterior, en què assegura que es veu amb “cor i força” per continuar treballant a la formació, i mai que deixarà el càrrec, o que aquesta renúncia sigui temporal. Pacten que abandoni després de les eleccions europees del 9 de juny.
És ahir quan Junqueras confirma que cessarà tal com li han proposat. Ho fa en una roda de premsa en què se’l veu incòmode. Assegura que entre la carta i l’anunciat després no hi ha diferències, ja que en tots dos casos, segons diu, demana l’aval de la militància. Confirma també que està disposat a presentar-se a la reelecció: “No renuncio a res”. I nega amb totes les lletres que s’hagi sentit pressionat per la seva pròpia formació.
Això sí, admet que a ERC li cal “un procés d’escolta, de reconnexió, de reconstrucció del relat, del que la societat espera” del seu partit. Afegeix que Esquerra ha de “trobar la manera que la societat” li torni “la confiança”.
De tornada a la reunió de dimecres al vespre, el líder d’ERC assenyala que té més plans: si bé al principi de setmana havia suggerit celebrar el congrés nacional al juliol, proposa aquesta vegada fer-lo al setembre, el dia 8. Però Junqueras novament acaba cedint davant la posició de comandaments de la formació, com Marta Rovira, secretària general, partidària d’embarcar-se en una “transició tranquil·la”, sense presses. L’anunci de dilluns de Pere Aragonès de retirar-se de la primera línia política havia de contribuir a aquesta certa serenor. El silenci després de la desfeta electoral hauria implicat massa soroll.
A la direcció d’ERC són conscients que un congrés nacional amb data propera hauria dificultat la possibilitat de presentar altres candidatures per a una nova cúpula. Junqueras n’hauria sortit afavorit, perquè a més per ara ningú al partit té cap nom al cap que sigui capaç de liderar un projecte.
En tot cas, i finalment, la data del congrés, en què Esquerra segellarà la nova estratègia i els nous lideratges, serà el 30 de novembre. Rovira, que tenia clar des que va tenir els resultats de les eleccions a la mà que deixaria el seu càrrec, per una mera qüestió de rang és qui lidera el pols.
L’ambient a la reunió de l’executiva de dimecres, si no és un funeral, s’hi assembla. Hi ha tensió. Bona part dels assistents no comparteix la idea del seu president. Prop de la primera desena de les intervencions que segueixen la de Junqueras coincideixen a intentar fer-li veure que, volent optar a la reelecció, no pren el camí correcte. Algunes són molt emotives. Fins i tot al voltant de la taula s’enfonsa algun dels presents.
Entre els arguments que s’hi donen perquè es repensi la intenció de presentar-se a la reelecció és que en un procés de renovació del partit, o de “reconstrucció o escolta”, com va definir ahir Junqueras en roda de premsa, té poc sentit que el capità de vaixell continuï al timó.
Però Oriol Junqueras també té suports, com el del conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, que se sent lligat tant o més al seu líder com ho està Gabriel Rufián.
Sigui com sigui, la trobada de l’executiva es va precipitar. La carta de Junqueras hi va ajudar. Molt bona part dels seus membres no sabien que n’escriuria una, i ni de bon tros s’esperaven que es publiqués.
Ara Junqueras vol recórrer Catalunya per copsar el suport que pot tenir entre la ciutadania i els avals que pot lligar amb la militància. “Necessito sortir al carrer i parlar amb la gent, i la millor manera de fer-ho en el meu cas és des d’una posició d’igual a igual”, no com a president d’ERC, va mantenir. Deixant el càrrec s’allibera de qualsevol responsabilitat sobre acords d’investidura o d’aliances que pugui prendre el seu partit. Rovira i Aragonès, que es mantindran als càrrecs fins que no hi hagi directiva nova, estan cridats a comandar les negociacions. Si n’hi ha.
Així, el líder de la formació sembla que emularà Pedro Sánchez, quan després de ser forçat a deixar el càrrec de secretari general del PSOE l’octubre del 2016 va anar de punta a punta d’Espanya al volant del seu Peugeot 407 per obtenir el vistiplau de les bases.
El partit dels republicans passa pel pitjor moment des del 2011, des que el presideix Junqueras. Hi ha mala maror entre partidaris seus i els que no, també entre els que aposten per donar suport a una investidura i els que estan disposats a una repetició electoral. Per a aquesta última opció, Junqueras tindria difícil presentar-se a les eleccions, ja que la llei d’Amnistia, tot i serà aprovada a finals d’aquest mes, és molt probable que sigui efectiva més tard. Depèn de les instàncies judicials. ●
El president d’Esquerra va proposar fer el congrés nacional primer al juliol, després el 8 de setembre
El líder de la formació volia cessar dimecres mateix, però el van convèncer per plegar després de les europees
El republicà recorrerà Catalunya per copsar els suports que pot tenir, emulant Sánchez el 2016