L’esperit de Juanito

Mariano Rajoy i, modèstia a part, jo també llegim el Marca, sobretot dies com avui, quan Reial Madrid i Bayern Múnic es veuen les cares, sense el risc que se les trenquin, com passava al segle XX. L’edició del rotatiu transmetia ahir la rellevància del partit gràcies al llenguatge bel·licós i un punt incorrecte, si bé dedicaven la portada a Mbappé, amb la torre Eiffel al fons i el titular “Últim tango a París” (tots els periodistes tenim mals dies).

Vet aquí alguns destacats: “Canons a punt per al Bayern”, “Serà un partit al tall de la navalla” –una salutació als lectors d’Albacete i província–, “L’equip rebrà el Bayern amb tota l’artilleria”... Des d’Els canons de Navarone, un no recordava semblant desplegament del cos. Feia venir ganes d’acostar-se a un basar xinès i sortir-ne amb un parell d’obusos...

Després de llegir el Marca em va passar pel cap el geni i figura de Juan Gómez, Juanito, a qui la mort el va agafar adormit a la carretera d’Extremadura una nit d’abril del 1992 per la qual tornava després de veure el seu Reial Madrid contra el Torí. Encara avui, el Santiago Bernabéu canta al minut set –el seu dorsal– “Illa, Illa, Illa, Juanito Maravilla”, cosa que els experts anomenen l’“esperit de Juanito”, associat amb algunes remuntades europees. Una cosa així com un sant patró de les eliminatÚries perdudes...

Ha mort César Luis Menotti i en el record emergeixen les seves reflexions memorables, brillants, maques. Les coses de Juan Gómez van ser una altra cosa: totes menys edificants perÚ tremendament humanes, reflex de la imperfecció i la dimensió mig gamberra del futbol d’una altra era.

Qui ha pogut oblidar la trepitjada, doble per si hi

Menotti ens va deixar frases genials, el gran Juanito coses molt seves: doble trepitjada a Matthäus, el cop d’ampolla de Belgrad...

havia dubtes, amb els tacs, Úbviament, de Juanito a la cara de Matthäus, estrella del Bayern, mentre estava estirat sobre la gespa, en una eliminatÚria de la Copa d’Europa del 1987? Cinc temporades de suspensió en competicions europees. No està malament. Tot cor, va fer les paus amb Matthäus, a qui va regalar una capa i una espasa de torero (ves a saber què devia pensar l’alemany quan el va veure amb l’obsequi).

La trepitjada no va ser l’únic moment estel·lar de Juanito, extrem veloÁ i subministrador de centrades a l’ariet Santillana. A l’infern de Belgrad, IugoslàviaEspanya per una plaÁa al Mundial de l’Argentina 78, Juanito va ser substituït amb el marcador favorable a Espanya –gol amb la tíbia de Rubén Cano–. Se n’anava a la banqueta i va fer el gest de la derrota amb el polze. En viu i en directe una ampolla –de vidre, alerta– se li va estampar al cap. Ni es va immutar. Avui tindrà sentit aquell Juanito Maravilla del minut 7. Que ve el Bayern!