La Vanguardia (Català-1ª edició)
La ciència entra amb humor
Tendim al desordre, al caos, a l’anarquia. Només cal anar a una piscina pública a l’agost per veure que tendim al desordre”. El públic riu. “Els àtoms són com la Guàrdia Civil: van en parelles. Si se’n perd un el sistema es desestabilitza”. Una altra rialla. Encara que pugui semblar inversemblant, són extractes d’un monòleg sobre radicals lliures, un tema estrictament científic. La protagonista és Helena González Burón, una dona que ha aconseguit aglutinar les seves dues grans passions, la ciència i les arts escèniques, amb l’objectiu de divulgar el coneixement. La ciència amb humor entra, i si no, almenys rius una estona.
Llicenciada en Biologia i en Bioquímica per la Universitat de Salamanca, la seva ciutat natal, González es va doctorar en Biomedicina per la Universitat de Barcelona i es va especialitzar en epigenètica del càncer. “Apassionada dels gens, l’herència, l’enginyeria genètica, la inestabilitat cromosòmica i altres porqueries moleculars, em dedico a divulgar ciència amb Big Van d’ençà que la vaig fundar el 2013. Estic especialment interessada en l’educació científica durant l’educació primària, més que res perquè la meva ment de deu anys empatitza perfectament amb aquesta mena de públic”, explica a la seva biografia.
González va decidir canviar els laboratoris pels escenaris. “Semblen coses diferents fins que comences”, afirma. El cas és que la idea pionera de “comunicar de manera lúdica i arribar a un públic menys especialitzat” funciona. La doctora ha publicat quinze llibres de divulgació i els seus monòlegs estan a l’altura dels millors humoristes. Un dels seus títols versa sobre la genètica i l’epigenètica: Tenemos menos genes que un brócoli... i se nota (La Esfera de los Libros). “Sí, sembla mentida però no ho és: molts vegetals tenen el doble de gens que nosaltres, els humans. El bròquil, sense anar més lluny, n’és un. I això, al final, es nota!”.
Dijous va pujar a l’escenari del CosmoCaixa, a Barcelona. No hi va anar a parlar dels seus llibres, sinó a dissertar sobre epigenètica, sobre els últims descobriments que indiquen que no tot està escrit als gens i que aspectes com l’entorn o l’educació també influeixen en el nostre destí. “A la gent li fa cosa fer l’intent d’entrar a entendre determinats conceptes complicats amb una terminologia científica. És un esforç, mirar d’entendre determinades notícies de ciència. Nosaltres el que intentem fer és traduir la ciència per portar-la a un pla quotidià de la gent i amb un llenguatge molt mes pròxim per a un públic no especialitzat. Es tracta de portar la ciència on no està representada, fora de les universitats i els centres d’investigació. Així és molt més fàcil que la gent s’hi comenci a interessar”, raona González.
Segons la divulgadora, la societat té interès per la ciència. “Simplement cal saber la manera com cal comunicar-la”, argumenta. “Més que no pas analfabets científics, hi ha gent que no ha tingut la possibilitat d’acostar-se a la ciència”. En aquest sentit, la pandèmia ha posat de manifest com mai el paper social de la ciència i la importància que sigui una disciplina pròxima. “Hem d’estar de la banda de la ciència, perquè la ciència ens traurà les castanyes del foc. Hem d’estar allunyats de
“Hem de fer costat a la ciència, perquè la ciència ens traurà les castanyes del foc”