Escapada a Mart?

Com si teméssim la nostra extinció com a espècie, entre els virus i l’escalfament global, els programes d’exploració de Mart s’acceleren. És pura coincidència, perquè passa que cada 26 mesos la Terra i Mart s’acosten i faciliten la seva cita cega. Però les dramàtiques circumstàncies que vivim els terrícoles han reactivat els somnis interplanetaris del nostre imaginari col·lectiu.

Aquesta setmana ha arribat als voltants del planeta vermell el vehicle Al-Amal (esperança), llançat des del centre japonès de Tanegashima per la Unió dels Emirats Àrabs en cooperació amb les universitats de Berkeley i Arizona. Busca obtenir informació precisa sobre l’atmosfera marciana. El 18 de febrer està previst que aterri a Mart el robot intel·ligent Perseverance en una missió de la NASA preparada des de fa temps. Si no fracassa, com ha passat amb molts dels seus antecessors, estudiarà condicions com ara la localització dels dipòsits d’aigua glaçada sota la superfície del cràter Jezero, la possible existència de formes de vida bacteriana o la geologia. Al maig hi arribarà la missió espacial xinesa Tianwen 1 (preguntes celestials), que posarà un robot a Utopia Planitia, una altra reserva possible d’aigua glaçada. Els científics xinesos intentaran trobar, a més de rastres de vida microbiana, el perquè de la pèrdua contínua de l’atmosfera del planeta, que disminueix l’escàs nivell d’oxigen, cosa que fa més difícils els possibles assentaments humans.

Perquè d’això es tracta. S’està plantejant seriosament canviar l’estratègia d’una base permanent a la Lluna per assentaments a Mart. Ja s’han dut a terme experiments a l’Antàrtida i s’estan proposant solucions a partir de bacteris que poden sobreviure a Mart per a la producció d’oxigen, de combustible i fins i tot de cultius d’aliments en habitacles pressuritzats. Les agències públiques avancen amb prudència, però hi ha projectes privats com el de SpaceX d’Elon Musk, que planeja una primera presència humana permanent el 2024.

Les perspectives de fer realitat les pel·lícules de ciència-ficció han suscitat entusiasme entre els milers de fanàtics de l’exploració espacial. Tanmateix, un ampli corrent d’opinió considera un escàndol que es gastin milionades en fantasies còsmiques quan ni tan sols podem subministrar vacunes a bona part de la humanitat. I quan continuem sense controlar el canvi climàtic que amenaça l’habitabilitat del planeta. Però precisament aquest és l’argument de visionaris com Robert Zubrin i molts altres que plantegen la necessitat de preveure la supervivència dels humans quan el planeta blau sigui inhabitable. Una cosa que a llarg termini és una seguretat i que a curt termini podria accelerar-se per la nostra estupidesa com a espècie.

Capaços d’emigrar a Mart, però no de conservar casa nostra. Per això en alguns projectes es planteja el viatge sense retorn a Mart. De manera que els colons siguin permanents i acoblats perquè puguin procrear marcianets que serien la nostra prolongació. Inspirant-se en els colons europeus que van abandonar sense remissió els seus països per trobar una nova vida al continent americà. Amb l’avantatge que, com no hi ha ningú més que algun bacteri, no se n’haurien d’exterminar els nadius.

Així estem. La fugida cap endavant és el que caracteritza una manera de pensar que ens propulsa al descobriment i a l’aventura, mentre ens nega el gaudi de la pausa. L’esdevenir destrueix l’ésser.

Alguns visionaris preveuen la supervivència dels humans quan la Terra sigui inhabitable