Auge dels mercats municipals

Excepte la Boqueria, molt castigada per la caiguda del turisme, la majoria dels 43 mercats municipals de Barcelona han mantingut o han millorat les vendes des que va començar la pandèmia. Hi ha influït el factor proximitat, molt valorat a causa de les restriccions, i la seva aposta pels productes saludables i de qualitat, així com la renovació constant de les instal·lacions.

L’ampli teixit de comerciants que es fan càrrec de les parades dels mercats intenta adaptar-se als nous canvis d’hàbits i a l’evolució de la societat. En aquest sentit, també han posat en marxa un sistema de vendes per internet, que creixen exponencialment. El dinamisme dels mercats es reflecteix també en el fet que concentren el 32% de la quota en alimentació fresca de la ciutat, que es procura que sigui de la màxima qualitat i procedent de productors i agricultors propers, com reclamen cada vegada més els consumidors. El 62% dels barcelonins són clients dels mercats municipals. La intensa connexió amb els ciutadans es quantifica en la xifra de visites que van rebre al llarg de l’any passat, que, malgrat la pandèmia, va arribar als 46,4 milions de persones. Aquesta xifra, tot i això, és inferior en 14 milions a la que era habitual en anys anteriors, ja que moltes parades no alimentàries –la tercera part de les 2.100 que hi ha en total– es van veure afectades pels tancaments obligats com a conseqüència de la lluita contra la covid.

La covid posa en relleu els avantatges del comerç de proximitat, que també aposta per la venda en línia

Malgrat tot això, les vendes es van mantenir i en alguns mercats fins i tot van augmentar. Això s’explica pel fet que la gent ha estat més a casa, a causa de la pandèmia, i ha sortit menys a menjar en bars i restaurants.

Els mercats municipals constitueixen una riquesa de la ciutat no només comercial sinó també social, per ser punt de trobada del barri, i fins i tot arquitectònic, perquè alguns d’ells es troben en edificis emblemàtics. Comprar al mercat fa ciutat. Per això l’Ajuntament fa bé de cuidar-los i promocionarlos amb especial atenció. La inversió global en la millora constant dels mercats se situa en l’entorn dels cent milions d’euros cada quatre anys. Un 85% l’aporta l’Ajuntament, i el 15% restant, els paradistes i operadors. En realitat, és difícil trobar una ciutat com Barcelona amb una xarxa tan extensa de mercats gestionada per un organisme autònom, com és el cas de l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona (IMMB), que treballa coordinadament amb els mateixos comerciants agrupats en la Federació de Mercats Municipals (FEMM). És un exemple més de l’eficàcia de la col·laboració publicoprivada en aquesta ciutat. Vist l’èxit, com destaca el primer tinent d’alcalde, Jaume Collboni, cal aprofundir en l’actual model de gestió per continuar avançant i donar un salt qualitatiu per estar a l’avantguarda dels canvis de l’economia, el comerç i el consum de la ciutat.