Pols entre Rússia i Europa

Des de la revolució de Maidan a Ucraïna, el suport rus als grups rebels a l’est d’aquest país i l’annexió de Crimea per part de Rússia el 2014, les relacions entre la Federació Russa i la Unió Europea no han fet més que empitjorar. Des d’aquella annexió que la UE, com els Estats Units, considera il·legal, Brussel·les ha anat renovant periòdicament les sancions a Rússia malgrat el fet que les dues parts continuen mantenint una forta interdependència. La UE ha revisat la relació amb Moscou i ha suspès les cimeres periòdiques i les negociacions sobre un nou acord bilateral. El juny del 2015, va ampliar les sancions a Rússia després de l’abatiment de l’avió de Malaysia Airlines sobre territori controlat pels rebels que reben suport militar rus. Les relacions comercials –malgrat que la UE continua sent el soci comercial més important de Rússia– s’han entelat per l’embargament rus a productes agroalimentaris europeus.

Des del 2016, Rússia va passar de soci a adversari de la UE per l’ús de la força per aconseguir els objectius geopolítics, en un nou escenari que, tot i això, havia de tenir en compte la interdependència econòmica i energètica i la cooperació en temes com la lluita contra el terrorisme i la crisi climàtica. Un equilibri de complexa gestió que ha empitjorat i ha canviat radicalment l’ordre polític i de seguretat d’Europa. La creença russa que països veïns com Bielorússia, Ucraïna, Geòrgia, l’Azerbaidjan i Armènia són la seva “zona d’influència natural” xoca amb la posició de la UE, que dona suport a la integració en les institucions occidentals.

L’empresonament d’Aleksei Navalni, la repressió contra els seus seguidors, la recent visita de l’alt representant europeu, Josep Borrell, amb la polèmica que ha suscitat, i l’expulsió de tres diplomàtics europeus han estat els últims episodis d’una tensió bilateral in crescendo.

Ahir, el veterà ministre d’Exteriors rus, Serguei Lavrov, va apujar el to i va amenaçar que Rússia podria trencar relacions

Moscou amenaça de trencar relacions amb la UE si aquesta aplica més sancions econòmiques

amb la UE si aprova noves sancions que causin danys en sectors sensibles de l’economia russa. Lavrov va afirmar que Rússia no vol aïllar-se de la vida del món, però s’hi ha de preparar, i va postil·lar amb la sentència de l’era romana “si vols pau, prepara’t per a la guerra”. Borrell va dir dimarts que faria “propostes concretes” per imposar noves sancions a Moscou que estudiaran els ministres d’Exteriors a finals de febrer. Brussel·les admet que la situació és delicada, si bé manté la porta oberta a cooperar amb Rússia en temes d’interès mutu.

I és que al si de la UE no existeix una posició unànime i monolítica respecte de la relació amb el Kremlin. Mentre alguns països de l’est i els bàltics donen suport a una política dura, herència de l’etapa de relació forçosa amb Moscou, el país motor de la UE, Alemanya, es debat en la disjuntiva d’haver d’elegir entre la pressió política a Putin o el gas barat rus a través del Nord Stream 2, el gasoducte que connectarà Rússia amb Alemanya pel mar Bàltic i que li garantirà energia quan el país tanqui totes les nuclears l’any vinent.

Un gasoducte que té dividida la UE, ja que hi ha estats que pensen que generarà una dependència negativa cap a Rússia. França ha demanat que s’abandoni el projecte. Berlín, al contrari, creu que la relació energètica amb Moscou és gairebé “l’últim pont entre Rússia i Europa”, en paraules del cap d’Estat alemany.

Les amenaces de Lavrov són part de la partida política, diplomàtica i econòmica que s’està jugant, però evidencien la complexa situació actual, sempre a cavall de la confrontació i la interdependència. Queda clar que Moscou no cedirà en el cas Navalni i que aposta per la línia dura, perquè sap que la UE depèn molt de l’energia que li proporciona. Caldrà veure si Brussel·les opta per una política ferma de defensa de la democràcia i els drets humans a Rússia o aposta pel pragmatisme en la pròxima cimera europea de març, on els Vint-i-set analitzaran les relacions amb el gegant euroasiàtic.