La despesa social

El projecte de pressupostos presentat per la ministra d’Hisenda al Congrés; i les iniciatives del president francès per apaivagar les marxes en contra del seu programa.

EL Govern espanyol, de la mà de la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, va lliurar ahir al Congrés dels Diputats el seu projecte de pressupostos generals de l’Estat per a aquest any, amb voluntat d’acord amb la resta de les forces parlamentàries. Tot i això no serà senzill atès el plantejament dels partits independentistes catalans, PDECat i ERC, que continuen mostrant-hi les seves reserves. També n’exposa Podem, que troba insuficients les mesures sobre habitatge. I fins i tot el PNB, que així mateix pretén treure més benefici del seu suport als comptes públics estatals.

La ministra Montero, en la tradicional roda de premsa de presentació dels pressupostos, es va mostrar confiada de poder superar totes les dificultats en les negociacions que es puguin produir durant el tràmit parlamentari, fins i tot amb els partits independentistes catalans. Dit això, hauria estat millor que el projecte inicial complís, d’entrada, amb el 19,2% del total d’inversions que haurien de correspondre a Catalunya en funció del seu percentatge de participació en l’economia del conjunt de l’Estat, com preveu la disposició addicional tercera de l’Estatut. Aquest compliment hauria facilitat acostar posicions, tenint en compte que s’ha quedat molt a la vora d’aconseguir-ho, ja que el que es preveu en el projecte de pressupostos presentat és el 16,8% del total d’inversions regionalitzables, 2.051,38 milions d’euros. A més, hi ha dos-cents milions més en compliment d’una sentència del Tribunal Suprem en relació amb l’esmentada disposició addicional tercera de l’Estatut.

Les primeres reaccions dels partits independentistes han estat negatives respecte a donar el seu vistiplau al projecte de pressupostos de l’Estat. Des d’ERC s’assenyala que, al marge de partides econòmiques concretes, no hi ha hagut moviments per part del Govern central a favor dels polítics presos ni del reconeixement del dret a l’autodeterminació. Això fa que fins i tot s’estiguin plantejant presentar una esmena a la totalitat. Des de Waterloo, a Bèlgica, l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont considera que no es donen les condicions perquè el PDECat pugui permetre “ni l’aprovació ni la tramitació” dels pressupostos, llevat que el president Sánchez habiliti un diàleg real entre Catalunya i Espanya i, així mateix, constitueixi una comissió bilateral per vigilar el compliment dels acords en matèria d’inversions públiques, ja que aquests acords s’han incomplert al llarg dels anys.

Tot i així, creiem pertinent fer una nova crida al diàleg, perquè aquest projecte de pressupostos de l’Estat suposa una oportunitat que no s’hauria de desdenyar en cap cas. En primer lloc, perquè el rebuig comportaria per a Catalunya renunciar a importants inversions, que suposen un augment del 52% sobre els pressupostos anteriors i que sumen la quantitat més elevada de la sèrie històrica. Sense oblidar que l’Estat en el seu conjunt es veuria privat d’uns comptes públics que inclouen la despesa social més gran des de l’inici de la crisi, que milloren la qualitat de vida dels ciutadans, que avancen en la redistribució de la riquesa, que aposten per la inversió i que compleixen amb els objectius de dèficit públic. No és poc. Alguna fórmula caldrà trobar, per tant, per fer possible l’aprovació parlamentària dels pressupostos i, en paral·lel, l’avenç de les necessàries negociacions polítiques que eventualment s’estimés oportú establir.