La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’ànima del Negresco
Ala façana belle époque de l’hotel Negresco, símbol mundial de Niça, la bandera a mig pal informa que, al cinquè pis, en un apartament més gran que la més espaiosa de les luxoses suites de l’hotel, ha mort Madame. És a dir, Jeanne Augier –el 26 de març hauria celebrat 96 anys–, llegendària propietària de l’hotel que, amb el Sacher de Viena, el Ritz de París o l’Astoria de Brussel·les, va ser durant bona part del segle XX allotjament de celebritats i milionaris. Però el Negresco és més: les seves façanes belle époque i els sostres, dos dels seus salons, la seva vidriera, són monument històric. I l’hotel, “patrimoni del segle XX” des del 2001, va ser classificat el 2015 com a “empresa del patrimoni viu”.
Augier va néixer i es va criar a Bretanya, on el seu pare, JeanBaptiste Menage, era xarcuter. Emigren a Niça i Menage es fa ric com a promotor immobiliari. La Jeanne té 34 anys i s’acaba de casar amb l’advocat i polític Paul Augier, el 1957, quan el seu pare compra el Negresco. No per l’hotel: era l’únic edifici amb un ascensor gran, i la seva dona anava en cadira de rodes. Els Augier invertiran vida i fortuna en el que serà un hotel de luxe i museu.
Guiada pel seu gust, sense cap a priori d’estils o firmes, Augier compra més de sis mil obres d’art. Al Negresco hi ha tapissos dels Gobelins, escultures de Nikki de Saint Phalle, mobles d’època, teles de Vasarely, un cartell de René Gruau (l’hotel en té la col·lecció privada més gran) i fins i tot un dels tres retrats de Lluís XIV, a peu dret, pintat per Jacint RigauRos i Serra (els altres dos són al Louvre i a Versalles).
Augier va arrencar la xemeneia monumental a un castell de la Dordonya. I el cel ras a un altre, de Savoia. Es va posar kitsch amb el seu carrusel Pompadour (angelots, cavalls de fusta), bromista amb toilettes per a homes inspirats en tendes de campanya napoleòniques. I va vestir el personal a la moda del XVIII.
Aquells dots d’hotelera/interiorista/conservadora li van valer extres: consellera de l’Intourist soviètic, a petició de Khrusxov, o supervisora, el 1965, del primer gran hotel de l’Iran, encàrrec del xa i del general De Gaulle.
El Negresco la va inspirar, amb la cúpula del Salon Royal, terra de marbre de Carrara i aranya de Baccarat amb 16.800 cristalls, destinada al tsar, que no la va rebre mai per culpa dels soviets. Si un madrileny sent un déjà-vu no va pas errat: Édouard Jean Niermans, constructor del Negresco el 1912, havia fet, dos anys enrere, el Palace de Madrid i la seva famosa rotonda.
Henri Negrescu, romanès, cuiner i majordom de Rockefeller i Vanderbilt, director del casino de Niça, va comprar una parcel·la de 6.500 m² davant la Mediterrània i, a còpia de préstecs, va inaugurar l’hotel al seu nom el 1913. Mal moment: l’any següent la guerra va posar fi a la belle époque i l’hotel, requisat com a hospital, als seus diners. Després de malvendre’l, Negrescu va morir el 1920, a París, amb 52 anys i en la misèria.
Augier, en canvi, sola al capdavant de l’hotel des del 1995, quan va morir el seu marit, i fins al 2013, quan la van posar sota tutela, deixa una considerable fortuna. L’hotel, sense comptar les seves obres d’art, val més de 600 milions d’euros.
(El 2012 Augier va mostrar al cronista un correu electrònic en què Bill Gates li proposava de posar una xifra al xec en blanc, firmat, que li va enviar. I “quan el sultà de Brunei, bon client, em va demanar de comprar l’hotel, li vaig respondre que no era prou ric”).
Ara comença la batalla successòria. Des del 15 de març del 2013 l’hotel està sota administració judicial. Sobresalt a finals del 2017: el fiscal de Niça decideix suspendre l’administració judicial perquè l’hotel sigui venut. El personal sospita que s’ha entès amb un comprador i ho ratifica la justícia, que el 20 de desembre passat registra despatx i domicili del fiscal.
Augier ho va deixar tot ben lligat. El 17 d’abril del 2009 el Negresco i la fortuna de la senyora van integrar el fons de dotació Mesnage-Augier-Negresco, “enfocat a la defensa dels animals [l’obra de la seva vida, en bona part braç a braç amb la seva amiga Brigitte Bardot], ajuda a minusvàlids i preservació cultural de França, incloent-hi la salvaguarda de l’hotel i de les seves col·leccions”.
És a dir, que en aquest Negresco sense piscina ni spa però que admet animals i on Dalí es passejava amb el seu guepard, la Lili i la Lilou, els fox terriers, i la Carmen, la gata de Jeanne Augier, amb butaca reservada al bar, ara en són els patrons.