Google només estarà obligat a respectar el dret a l’oblit dins d’Europa

Google ha guanyat una batalla intermèdia en la seva resistència a aplicar el dret a l’oblit a escala global. Ahir l’advocat general del Tribunal de Justícia de la UE va donar la raó a la companyia nord-americana, que havia recorregut contra la multa de 100.000 euros que li van imposar les autoritats franceses per haver-se negat a eliminar els enllaços a unes determinades informacions més enllà de l’àmbit de la Unió Europea. L’assessor del tribunal, l’advocat general Maciej Szpunar, proposa que la “desreferenciació a què han de procedir els gestors dels motors de cerca es limiti a la Unió Europea”. El seu dictamen no és vinculant, però el Tribunal acostuma a seguir-lo en la gran majoria dels casos. En definitiva, que, segons aquest criteri, Google i la resta de motors de cerca han de suprimir els enllaços en qüestió si es consulten des de l’interior del territori de la Unió Europea, però continuaran accessibles si la recerca es fa des de fora d’aquest àmbit.

Tot prové d’una cèlebre sentència del mateix Tribunal de Justícia de la UE del 2014 que va establir que el dret a l’oblit permet als usuaris demanar als cercadors digitals que eliminin les seves dades si són incorrectes o irrellevants des d’un punt de vista d’interès públic. És a dir, atorga el dret a esborrar les dades personals d’internet fins i tot si són correctes. La clau és que el tribunal va prioritzar el dret a la protecció de dades, excepte si l’accés a la informació està justificat per l’interès públic. Tot i això, la sentència no deixava tots els caps lligats. Per exemple, no determinava si el seu abast era global o es limitava a la UE. Ahir l’advocat general es va inclinar per fixar aquest límit al territori comunitari.

El cas va arribar al tribunal europeu per mitjà d’una consulta duta a terme pel Consell d’Estat francès, que havia de resoldre el conflicte entre les autoritats d’aquest país i Google. En concret, un ciutadà va demanar a Google que suprimís una sèrie de vincles que apareixien en teclejar el seu nom al cercador. Google hi va accedir, però limitant el bloqueig a les recerques fetes en els estats membres de la UE. Un dels seus arguments és que un dret a l’oblit global suposaria un risc per a la llibertat d’expressió. Aquesta negativa va motivar la multa de les autoritats franceses a Google el maig del 2016, que, una vegada recorreguda, ha acabat al tribunal de la Unió Europea, que dictarà sentència els pròxims mesos.