La Vanguardia (Català-1ª edició)
La disputa de l’escola a casa
El Tribunal d’Estrasburg avala Alemanya davant una família que veia violació de drets
Ensenyar als nens a casa en lloc d’enviar-los a l’escola és una opció educativa controvertida, totalment legal en molts països del món, que els defensors equiparen amb la llibertat d’escollir el tipus d’educació més adequada per als fills i que els detractors veuen com un possible risc per al desenvolupament social i el benestar dels menors. Una sentència emesa ahir pel Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), amb seu a Estrasburg, ha tornat a agitar el debat, ja que va avalar que les autoritats alemanyes retiressin parcialment l’autoritat parental durant tres setmanes el 2013 a una parella que es negava “persistentment” a enviar els quatre fills a l’escola.
L’escolarització a casa (homeschooling, segons el terme anglosaxó, molt utilitzat per emmarcar el fenomen) és il·legal a Alemanya des del 1919, l’any en què es va establir per llei l’obligatorietat d’assistir a una escola. Actualment només s’admeten algunes excepcions en cas de nens greument malalts, fills de diplomàtics estrangers o menors que treballen, com els nens actors.
Petra i Dirk Wunderlich, un matrimoni alemany a la cinquantena, té quatre fills nascuts entre el 1999 i el 2005, i un llarg historial de litigi amb les autoritats del seu país per educar-los a casa. Finalment, el 2015 els Wunderlich van decidir demandar Alemanya davant el TEDH per presumpta violació de l’article 8 del Conveni Europeu de Drets Humans, que recull el “dret al respecte a la vida privada i familiar”. Per unanimitat, la sala del tribunal d’Estrasburg que va analitzar el cas no va apreciar aquesta vulneració. En la sentència, que es va fer pública ahir, la sala raona que, en aquell moment del 2013, “hi havia raons rellevants i suficients per a la retirada parcial de l’autoritat parental i per al trasllat temporal dels nens fora de la casa familiar”. El Tribunal d’Estrasburg també estima que les autoritats germàniques van assolir un equilibri just entre el millor interès dels nens i el dels pares, sense sobrepassar el marge d’apreciació que s’atorga a les autoritats nacionals.
“Després de tants anys de lluites legals, aquesta sentència és molt frustrant per a nosaltres i per als nostres fills”, va afirmar ahir Dirk Wunderlich en conversa telefònica des de casa seva, en un poble de 500 habitants de l’àrea de Frankfurt (land de Hessen). Ell i la seva dona, jardiners d’ofici, cristians practicants, consideren decisiu en la seva demanda davant el TEDH per vulneració de l’article 8 un episodi concret que per a ells va resultar dramàtic. “Per a nosaltres el 29 d’agost del 2013 va ser el dia més terrible; a les vuit del matí se’ns van presentar 20 policies i funcionaris a la porta per emportar-se els nostres fills”, explica el pare. Els quatre nens, que aleshores tenien entre 7 i 14 anys, van ser allotjats en un centre juvenil durant tres setmanes, durant les quals van anar a l’escola pública.
Ara els quatre fills de la parella tenen 19, 18, 16 i 13 anys, i han estudiat gairebé tota la vida a casa. Quan el 2005 la filla gran va arribar a l’edat escolar, els pares no la van inscriure a l’escola, i van optar per pagar multes i mantenir la seva posició. Entre el 2008 i el 2011 els Wunderlich van viure a l’estranger, i el 2012, altre cop establerts a Alemanya, el tribunal de família de Darmstadt va transferir a l’oficina de joventut una part de l’autoritat parental de la Petra i en Dirk sobre els nens: el dret a decidir el lloc de residència i les decisions sobre escolarització. La família se’n va voler anar a viure a França, on l’escolarització a casa està permesa, però el tribunal de Darmstadt no ho va autoritzar. Els Wunderlich van apel·lar contra aquesta retirada parcial de la seva autoritat com a progenitors, i finalment, aquell 29 d’agost del
L’escolarització a casa a Alemanya és il·legal des del 1919; només hi ha rares excepcions El 2013 un tribunal de Hessen va retirar un temps l’autoritat parental a la parella
2013, el tribunal va enviar funcionaris a la casa familiar a executar la decisió.
Després de tres setmanes al centre juvenil i anant a l’escola, i de comprovar que “el seu nivell de coneixements no era alarmant”, els nens van ser tornats als pares, que aleshores van accedir a enviar-los a l’escola. “El curs 2013-2014 van anar a l’escola nou mesos, i després ja van tornar a ser educats a casa”, aclareix Wunderlich, que creu que “no és normal, és antinatural, un sistema com l’escola, que cada dia separa els nens de les seves famílies durant moltes hores”. Tots quatre han estudiat a casa des d’aleshores amb el suport d’una escola cristiana a distància. Wunderlich no considera que les seves creences religioses hagin influït en les decisions dels tribunals alemanys ni europeu.
Aquest defensor de la homeschooling argumenta que “no tothom necessita anar a l’escola per aprendre, sinó que és possible formar-se de moltes maneres seguint els propis interessos”, i que això és el que ell i la seva dona sempre han volgut per als seus fills. “Per descomptat, per ser metge i exercir és necessari anar a la universitat i treure’s el diploma de l’Estat, però es poden obtenir molts coneixements mèdics sense anar a una institució educativa”, sosté.
La Conferència de Ministres Alemanys de Cultura (KMK), que destaca que l’escolarització a casa és il·legal, estima que a Alemanya hi ha entre 500 i 1.000 famílies que ensenyen als fills a casa, informa la Deutsche Welle.
Wunderlich considera feridor que la sentència d’Estrasburg hagi fet servir una expressió utilitzada pels tribunals alemanys; la sentència del TEDH assenyala que “els pares van posar en risc els seus fills no enviant-los a l’escola i mantenint-los en un sistema familiar ‘simbiòtic’”. Pels jutges europeus, els fills de Petra i Dirk Wunderlich vivien aïllats, sense contacte amb ningú que no fos la família, i amb risc per a la seva integritat física. “Què volen dir amb ‘simbiòtic’?”, pregunta el pare, enfadat.
La veritat és que en articles que en aquella època van aparèixer a la premsa alemanya es recullen declaracions de veïns de la parella que estan encantats que els seus fills juguessin amb els nens Wunderlich, que no s’estaven tot el dia davant l’ordinador, llegien molt i passaven molt de temps al jardí.
“Petra i Dirk Wunderlich simplement volien educar els fills en línia amb les seves conviccions, i van decidir que l’entorn familiar seria el lloc més adequat”, va dir en una nota Robert Clarke, advocat de l’ADF International (Alliance Defending Freedom), una entitat cristiana amb origen als Estats Units que dona suport als Wunderlich amb la també nord-americana Associació per a la Defensa Legal de l’Escola a Casa (HSLDA, per la sigla en anglès).
La família es planteja apel·lar a l’anomenada Gran Sala del Tribunal d’Estrasburg, ja que la sentència emesa ahir és de sala (al TEDH, les sales tenen 7 jutges, i la Gran Sala, 17), i té tres mesos de termini. Mentrestant, com fins ara, els fills continuaran estudiant a casa.
“No tothom necessita anar a l’escola per aprendre”, assegura el pare