La Vanguardia (Català-1ª edició)
Manen la rutina i el tòpic
Nou productors diferents i tres anys de gestació han estat invertits a crear la nova obra del quartet irlandès, un àlbum que és el catorzè de la seva carrera i que, parlant fredament, repeteix la seva elemental caixa d’eines sonora: l’inconfusible pulsió guitarrera de The Edge, el dum dum melodiós del baix d’Adam Clayton, la rítmica potser un punt maquinal de Larry Mullen jr. i l’enervant, convincent o embriagadora veu de Bono. La idea inicial a partir de la qual es va concebre aquest Songs of experience era que fos un complement equilibrant, adult, de l’anterior i semiautobiogràfic Songs of innocence. A més, es tractava de cançons compostes durant la convalescència del vocalista després de tenir un accident de bicicleta, cosa que potser explica l’halo més present de la mortalitat en algunes cançons.
Esdeveniments polítics posteriors, especialment l’arribada a la Casa Blanca de Donald Trump o la victòria dels seguidors del Brexit, van trastocar els plans i el timing de les coses. Així, les cartes que inicialment havien de ser el format de les cançons adreçades als seus seguidors més propers i estimats, van esdevenir manifests, reflexions, denúncies de caràcter vital, polític i social. La intenció, tanmateix, duta a la pràctica és una cosa ben diferent: la repetició i el tòpic rutinari manen, com testifiquen Love is bigger than anything in its way, You’re the best thing about me o Get out of your own way. I, sonorament, tantes mans diferents a grapejar només han donat forma a un pastitx que, això sí, omplirà estadis.