‘The beautiful game’

Afavor del futbol, i segurament per explicar el seu èxit a nivell mundial, sempre s’ha dit que és un esport que s’adapta molt bé a tota mena de condicions climàtiques i geogràfiques, i que la seva pràctica no requereix, d’entrada, unes condicions físiques especials. L’alçada afavoreix de manera definitiva els jugadors de bàsquet, per exemple, i una pista de tennis no s’improvisa amb un parell de motxilles al terra. Hem vist futbolistes amb tota mena de complexions físiques. Grassos com Hrubesch, prims com Dembélé, torres de dos metres, com Crouch, i tapets de 1,65 m, com Maradona o Verrati. Rabassuts com Barjuan, escarransits com Navas, atlètics com Ronaldo, garrells com Calderé, geperuts com el Mágico, camacurts com Onésimo i camallargs com Salinas. És veritat que aquestes peculiaritats han condicionat el seu joc, però no sempre ho han fet a la contra; més aviat a l’inrevés, sembla que molts d’ells hagin triomfat en el futbol, precisament, per haver sabut treure profit de les característiques que els allunyaven d’un cànon imaginari.

Per jugar a casa et pots fer una pilota amb quatre papers de diari arrugats i una bossa de plàstic. Per a molts altres esports, a part de la pilota necessites un estic, un bat, uns patins, una cistella, una piscina o, ves a saber, que bufi el vent, o que nevi! Sovint també se celebra la diversitat d’origen social, cultural i, fins i tot, ètnica dels jugadors. On el futbol falla, en canvi, i en comparació amb el corfbol, per exemple, és en la segregació per sexes. En alguns camps de categories inferiors he vist noies jugant partits de futbol en peu d’igualtat amb els nois, però son una trista excepció.

Malcolm Gladwell, a Outliers, i Steven Levitt i Stephen Dubner, a Superfreakonomics, van fer mundialment reconegut el biaix que hi ha a l’esport d’elit en favor dels jugadors nascuts a principis d’any. Dels 24 jugadors del primer equip del Barça, només tres son nascuts en el darrer trimestre de l’any. Dels 21 restants, nou son nascuts en el primer trimestre i la resta, com a molt tard, fins al mes d’agost.

Hi pensava dimecres comentant el feliç debut d’Oriol Busquets al primer equip del Barça. No perquè hagi nascut el mes de març, que també, sinó pel fet de ser fill d’un altre futbolista. Raül Llimós m’explicava que el seu pare, Jordi Busquets, havia jugat al juvenil del Barça durant la mateixa època que Carles Busquets, el pare d’en Sergio. La coincidència del nom és això, una coincidència. Ara bé, cada vegada és més freqüent que els jugadors siguin fills de jugadors o de pares que havien estat molt a prop d’esdevenir futbolistes professionals. Aleñá també? Sí, el seu pare va jugar al Barça Atlètic. I sabeu quin dia va néixer? Un gloriós 1 de gener!

Dels 24 jugadors del primer equip del Barça, només tres son nascuts el darrer trimestre de l’any