La Vanguardia (Català-1ª edició)
La Policia Nacional allibera dos espanyols segrestats a Mèxic
‘Dona’m una xifra que m’agradi’, deia el raptor a l’amo de l’empresa a Pamplona
Van ser tres dies i només quatre trucades. “Dona’m alguna cosa que em satisfaci. Una quantitat que jo entengui que és la bona i la pugui acceptar”. El segrestador es va mostrar sempre segur. Molt fred. Va parlar amb frases curtes. Anava al gra. Tenia molt bona informació de les seves víctimes i això, al final, va jugar en contra seu, però a favor dels dos ciutadans espanyols que ahir van ser alliberats en una granja dels afores de Puebla, al cor de Mèxic. L’equip d’intervenció a l’exterior de la Policia Nacional, els seus especialistes en la gestió de segrestos, va aconseguir junt amb la policia estatal de Puebla alliberar-los i arrestar tres dels segrestadors.
Un dels detinguts és precisament l’antic cap de seguretat de l’empresa de rodes i automoció, amb seu a Pamplona, en la delegació mexicana de la qual treballaven el basc i el madrileny segrestats. Al cap de seguretat el van acomiadar fa un mes, i ell va ser la clau per a la feliç resolució de la crisi. Era evident que els assaltants sabien a qui anaven a retenir, quina quantitat i a qui se li havien d’exigir.
El rapte va ser dilluns al matí, quan els dos joves, junt amb un tercer espanyol, van sortir de l’apartament on vivien per anar a treballar. La mateixa rutina dels últims mesos. Feia un any que un treballava a Mèxic i l’altre una mica menys. Anant cap a l’empresa, un vehicle es va estavellar contra el seu. Un altre es va creuar davant bloquejant el pas. Van aparèixer diversos homes amb metralletes que els van reduir i els van obligar a pujar al seu cotxe. Malgrat la violència de l’escena, un dels tres va aconseguir escapar. Un altre que va intentar escapolir-se va ser colpejat amb duresa a la cara.
Els segrestadors van reduir els ostatges, els van ocultar els rostres i els van traslladar a una vella granja als afores de Puebla. Els van introduir a l’interior d’una vella cambra frigorífica desendollada. Allà tirats van estar-se els tres dies, sense llum, sense matalàs i amb menjar dolent. En aquests tres dies no van veure mai la llum. I, de tant en tant, per fer les seves necessitats, els hi entraven un vell gibrell.
El tercer home que havia aconseguit fugir va alertar les autoritats mexicanes i aquestes a les espanyoles. La Policia Nacional va activar immediatament la seva secció de segrestos. Dos investigadors es van desplaçar aquell mateix dilluns a Puebla i tres negociadors van viatjar fins a Pamplona, a la seu de l’empresa, per tutelar les negociacions amb els raptors.
El segrestador va començar amb una petició de 30.000 pesos mexicans, que al canvi són 1.350.000 euros. I en les següents trucades va anar sol·licitant xifres advertint que havien de ser acceptables per a ell i la resta de l’organització. Els negociadors de la policia van demanar a l’interlocutor de l’empresa que sol·licités proves de vida. No hi van haver imatges. Ni enregistraments. Aquest cop, la confirmació que els ostatges continuaven vius es va fer a través de preguntes familiars que només ells podien respondre.
Mentre uns negociadors tutelaven la conversa amb els segrestadors i altres treballaven sobre el terreny amb la policia mexicana, la resta de la secció de segrestos, des de la seva seu al complex policial de Canillas, a Madrid, avançava en la investigació i analitzava les intervencions telefòniques. I al capdavant de tots ells, el cap de la secció de segrestos, l’inspector en cap Alberto Carba, no passava per casa seva en tres dies, penjat al telèfon gairebé de manera ininterrompuda amb el fiscal de Puebla. En aquesta ocasió, tot ha sortit bé.
“Hem fet una bona feina. S’ha fet tot el que s’havia de fer, treballant de manera molt coordinada amb la policia mexicana, però també hem tingut aquesta vegada una mica de sort que ens ha ajudat perquè tornin vius”, reconeixia ahir a la nit a aquest diari.
Els dos homes es troben bé i tornaran la setmana entrant. Prefereixen quedar-se i declarar al jutjat, fer el que es defineix com una prova constituïda, que serveixi com a testimoni, de cara al futur judici i els eviti haver de tornar. No tenen intenció de tornar a Mèxic, si és possible, mai més. Sí que estan desitjant tornar a les seves cases. Ells poden explicar-ho.
Els ostatges es van passar tres dies tancats en un vell frigorífic en una granja dels afores de Puebla