Enyorança de la civilització

L’escriptora nord-americana Marilynne Robinson, guanyadora d’un Pulitzer, va escriure en un dels seus assajos: “Enyoro la civilització i vull que me la tornin”. Hi vaig pensar recentment mentre intentava veure l’exposició sobre Dior al Museu de les Arts Decoratives de París. El problema no era tant que la gran quantitat de públic impedís de contemplar les peces exposades, sinó que resultava impossible acostar-s’hi perquè la gentada feia cua per fer fotos amb el mòbil. El món és un espai cada cop més estrany on, en lloc de gaudir de les obres d’art, el personal prefereix guardar-les en l’aplicació del seu mòbil. Hem canviat el plaer d’emocionar-nos per la suggestió d’acumular. Preferim omplir la memòria del nostre telèfon que la de la nostra ment.

Un estudi de la consultora TNS situa en tres les hores que passem al dia pendents dels nostres dispositius mòbils, però la xifra s’eleva a quatre hores i mitja per als usuaris compresos entre els 16 i els 25 anys. Sense ànim de menysprear els mòbils –que ens permeten a la vegada informar-nos, orientar-nos, divertir-nos o comunicar-nos–, no queda clar que el seu ús ens ajudi a triomfar. En canvi, els llibres sí, però el 36% de la població espanyola no en compra mai cap. Warren Buffett, el segon home més ric del món, assegura que es passa entre cinc i sis hores fullejant diaris i llibres. L’únic que té més diners que ell, Bill Gates, afirma que llegeix un mínim de 50 obres a l’any. I Mark Zuckerberg, el tercer del podi, en devora un cada dues setmanes.

Buffett té per costum enviar cartes als accionistes recomanant-los llibres, mentre els explica com va la companyia. Sigui com sigui, no rebutja pas el mòbil: de fet fa uns mesos va comprar deu milions d’accions d’Apple. Això sí, el seu iPhone l’utilitza només quan cal i el posa en silenci quan se submergeix en la lectura. Tot un exercici de civilització, que diria Robinson.