La Vanguardia (Català-1ª edició)
Concha Velasco reivindica la ‘Reina Juana’ al Borràs
L’actriu reviu les darreres hores de la monarca reclosa
“Joana no estava boja. Era apassionada, però de boja, res”, afirma taxativa Concha Velasco. La gran actriu protagonitza tota sola des d’avui al teatre Borràs Reina Juana, una obra que explica les darreres hores de la que va ser monarca de Castella i que durant 46 anys (!) va romandre tancada a Tordesillas. Una obra que és tota una reivindicació d’una dona que, diu Velasco (Valladolid, 1939), “va ser acusada de luterana, d’atea, de bruixa, que era superdotada, parlava idiomes, tocava instruments i era bellíssima i forta”, assegura l’actriu, enamorada del seu personatge. I va una mica més lluny: “Era meravellosa i per això va ser maltractada pel marit, pel pare, pels fills, pel net i, sobretot, per la seva mare, i això s’ha explicat menys. Isabel la Catòlica, cada vegada que li feia preguntes, se la volia treure de sobre. Joana era culta, sensible, curiosa”.
Reina Juana, que es veurà fins al 3 de desembre a Barcelona, es va escriure, recorda Velasco, “per a una sala petita amb reclinatori i focus, però aviat es van adonar que tenia més recorregut i Ernesto Caballero –el seu autor i actual director del Centro Dramático Nacional– va trigar un any a reescriure-la”. Un cop acabada, ha estat Gerardo Vera el que ha dirigit l’actriu sobre les taules en aquesta peça que l’apassiona perquè, entre altres coses, parla d’un malvat de la seva infantesa: Ferran el Catòlic, pare de Joana. “Ferran va assassinar Felip el Bell amb arsènic”, afirma. “Com podia morir d’una pulmonia per un got d’aigua freda un noi que no feia més que muntar a cavall i estar amb senyores! Si li van sortir nafres al coll! I si era la pesta, per què no s’encomanava als del voltant? Joana estava embarassada llavors de Caterina i acompanya el cos de Felip perquè vol demostrar que l’ha enverinat el seu pare, que la tanca perquè no parli”.
L’actriu recorda divertida que de petita “era una noia estudiosa i sabia que Maquiavel havia escrit El príncep basant-se en Ferran el Catòlic. Sempre m’ha caigut molt malament. No vaig voler mai fer d’home en escena, però sí que m’hauria agradat fer de Ferran, odiós, tremend. Em repel·leix des de petita i aquí m’esplaio amb ell. Però són les quatre darreres hores de Joana persona, reivindicant-se a si mateixa: és la reina. L’imperi en què no es pon el sol no és el de Felip II, és el de Joana; fins que no mor ella no tenia dret al tron”, prossegueix. I recorda que a aquella reina “la manté viva la rebel·lia, l’odi i la necessitat de reivindicar-se com a persona en aquella cel·la on està tancada amb parracs i passa un fred de mort. Està sola, amb criats que la maltracten. És invisible com a dona, invisible com a reina, invisible com a dona”.
L’han premiat per l’obra i Velasco està contenta. També “una miqueta cansada, perquè la representació de Joana és molt dolorosa i la visc intensament. Faré 78 anys al Borràs. Fa tres anys vaig estar greument malalta, però tinc gran vitalitat. He fet dues temporades de Las chicas del cable i em diverteix molt fer Cine de
barrio perquè ric una barbaritat. I hi ha una cosa que em té il·lusionadíssima: que l’any que ve estrenaré una obra molt divertida amb Antonio Resines i que Disney vol fer uns guions dramatitzats sobre la meva vida. M’han enviat el primer capítol i m’ha emocionat, és molt musical”. “Estic contenta, però cansada; m’arrossego per terra. Però és que em moro cada dia, i morir-se en escena i ressuscitar no cregui que és fàcil”, diu, rient.
“Estic contenta, però cansada; morir-se cada dia en escena i ressuscitar no cregui que és fàcil”