Galàxia Clowes

Direcció: Craig Johnson Intèrprets: Woody Harrelson, Laura Dern, Isabelle Amara, Judy Greer Producció: EUA, 2017. Durada: 94 minuts. Comèdia. El 2001, després d’haver realitzat un excel·lent documental sobre Robert Crumb, Terry Zwigoff va dirigir Ghost world, inspirada en un còmic de culte del ninotaire Daniel Clowes, una descarnada mirada al món de l’adolescència interpretada per Thora Birch i Scarlett Johansson. Seguint el fil de la cultura alternativa, o el que abans en dèiem contracultura, els germans Jay i Mark Duplass, capdavanters del cinema mumblecore, van produir anys després el segon llargmetratge de Craig Johnson, The skeleton twins, tragicòmic busseig en les vides de dos bessons particularment estranys, regat amb perfum indie. No deixa de ser coherent que ara sigui Johnson qui penetri en l’univers Clowes, tan pròxim al seu (abans havia dirigit True adolescents, un altre retrat d’existències envasades al buit) amb l’adaptació d’una altra de les seves creacions, Wilson, publicada el 2010. És, com Ghost world, una comèdia, però d’aquelles que et deixen cos i esperit tan encarcarats i freds com una estalactita. Tot gira al voltant d’un misantrop de talla gegant, de bon cor però incapaç de suscitar empatia en els altres. Un d’aquells pallisses que aborden l’anònim company de seient en un tren o una cafeteria i comencen a parlar pels descosits fins a l’atordiment. Només s’avé molt amb el seu fidel i estimadíssim gos. Els conflictes que té amb la seva ex i la seva filla, que gairebé no coneix, centren el relat, que Johnson condueix amb ritme irregular. De la vinyeta a la pantalla s’ha perdut força causticitat, però Woody Harrelson compensa el dèficit amb la creació d’un personatge amb ganxo. /