La Vanguardia (Català-1ª edició)
La saga recupera múscul
Casualment o intencionadament, la primera aparició de Johnny Depp, després que s’hagi parlat ja del seu personatge Jack Sparrow en termes de llegenda, és molt semblant a la de Charles Chaplin a l’inici de Llums de la ciutat. Enllaça aquell moment amb un atracament al banc que deriva en la pràctica destrucció de tot un poble, en la noble i benemèrita tradició de la comèdia de demolició de Laurel i Hardy i altres asos del cinema mut. El primer tram d’aquest cinquè lliurament de la saga de bucaners demostra, una vegada més, que els déus de l’slapstick li són favorables, i és en aquest vessant on se’n surt més bé. Després de sis anys d’absència, quan ja la crèiem enterrada (el capítol quart va ser, i de llarg, el més mediocre), la franquícia reneix amb acceptable musculatura: a les agraïdes dosis de comèdia s’hi han d’afegir unes quantes
Qui no exigeixi res més que dues hores de soroll visual de bon pair en sortirà plenament satisfet
escenes d’acció d’acabat impecable, com la molt dinàmica del cadafal o la que té per protagonistes un grapat de taurons zombis.
La novetat més remarcable, que respon al nom de Javier i al cognom de Bardem, té també una primera aparició, abans que la de Depp, amb eco: acostantse, amenaçador i maquilladíssim (és la mort mateixa), al jove heroi des de lluny i fins a l’encaix dels dos rostres, amb un punt de divertida afectació en la composició; sí, molt semblant a la de Skyfall. Que en l’anterior lliurament fos Penélope Cruz l’estrella convidada no deixa de tenir un cert aire de justícia poètica.
Com pràcticament totes les superproduccions de sèrie i gran audiència (dels Transformers als Fast & furious), La venganza de Salazar conclou amb un clímax pirotècnic llarg, pesat i convencional, segons sembla l’obligat peatge que avui ha de pagar tota superproducció que s’ho valgui. L’espectador exigent rebutjarà el producte per manca de substància, el mig exigent el rebrà com un gelat o beguda refrescant que baixa bé i qui no exigeixi més que dues hores de soroll visual de bon pair en sortirà plenament satisfet.