L’últim tuit

LA Georgina tenia 18 anys i estudiava a la universitat. Abans d’anar al concert d’Ariana Grande al Manchester Arena va escriure un tuit en el qual deia que estava molt emocionada. Fa dos anys es va fer una selfie amb l’estrella del pop, que va pujar a Instagram i va ser l’enveja de les seves amigues, ja que va rebre centenars de likes. La Saffie Rose en tenia 8 i va ser la nena més feliç del món quan la seva mare li va dir que havia comprat entrades per al concert de la cantant de Boca Ratón, i que hi anirien amb la seva germana gran. Ni la Georgina ni la Saffie Rose no van tornar a casa. Elles van ser les primeres víctimes identificades entre les 22 mortes en l’atemptat terrorista d’abansd’ahir a la nit. Salman, un fanàtic de 23 anys, de nacionalitat britànica si bé la seva família és d’origen libi, es va fer rebentar emportant-se tothom qui tenia al davant, sobretot nens i adolescents que havien passat una nit meravellosa escoltant les cançons de l’actriu, model i cantant de moda. L’Estat Islàmic en va reivindicar la matança. La proesa d’un malvat.

Joseph Conrad va escriure en una ocasió que no cal creure en una mena de maldat sobrenatural perquè els homes per si sols són capaços de qualsevol vilesa, per terrible que sigui. Se’ns acaben les paraules per mostrar la indignació, la impotència i la ràbia que sentim davant d’una sèrie interminable d’atemptats concebuts per ments diabòliques, fanatitzades, malaltes. Quant d’odi cal acumular per anar al túnel que connecta la sala de concerts amb el metro, després de l’actuació d’Ariana Grande, i fer-se esclatar en mil bocins per matar tants innocents com sigui possible. Que lluitar contra monstres no ens converteixi en més monstres, advertia Nietzche. Però la veritat és que és impossible no sentir només menyspreu davant d’individus que resulten un insult a la condició humana i que són tan necis que esperen aconseguir un cel absurd esborrant-los el somriure a nenes emocionades per haver vist la seva estrella favorita.