CONTRASTOS DURS

Després d’haver-se proveït es va disposar a gaudir de Hong Kong. El va sorprendre el contrast de les grans torres vidrades de Central, el districte financer per excel·lència, amb altres barris més humils. De la mateixa manera que li van sorprendre les estadístiques municipals que indiquen que a l’excolònia britànica una de cada tres persones grans viu per sota del llindar de la pobresa. Un contrast dur d’imaginar en una ciutat on la mitjana de la capacitat de compra dels seus habitants supera els 56.000 dòlars (més de 51.000 euros). Passejar pel centre de Hong Kong sota la pluja i amb la desigualtat social com a tema de conversa va conduir a parlar de la revolta

dels paraigües, que a finals del 2014 van protagonitzar els estudiants. Li vaig explicar que d’aquell moviment ja no queda pràcticament res. La majoria dels seus líders han tornat a les aules, desenganyats per la falta de suport social a les seves reivindicacions. No volien enderrocar el règim de Pequín. Reclamaven que es posés remei a la degradació que perceben en la societat hongkonguesa i que temen que els portarà a viure pitjor que als seus pares. Els seus salaris seran més baixos i no arribaran per pagar els 4.500 euros o més de lloguer per un apartament de 45 metres quadrats, sense mobles, ni cuina, ni rentadora. Un panorama ben galdós.