La Vanguardia (Català-1ª edició)
Royal Concertgebouw, qui en dóna més?
L’orquestra d’Amsterdam inicia una gira europea al Palau de la Música amb Semyon Bychkov de director convidat
Una de les tres millors orquestres del món visita demà el Palau de la Música, una altra de les grans que fan parada a Barcelona aquesta temporada. La Royal Concertgebouw Orchestra, la històrica formació d’Amsterdam, aplaudida unànimement pel seu particular so, inicia al cicle Palau 100 una gira per Europa que la portarà la setmana entrant a Madrid, Luxemburg, Frankfurt, París i Brussel·les.
Han passat cinc anys de la seva última visita a aquest escenari, i com aquella vegada, ve conduïda pel director convidat Semyon Bychkov (Sant Petersburg, 1952), un de les selectes batutes formades al Conservatori de Leningrad. Al faristol, el concert Emperador de Beethoven –amb Jean-Yves Thibaudet al piano– i Una vida d’heroi, el poema simfònic que Richard Strauss va dedicar precisament a aquesta orquestra, o més ben dit, a ella i a qui aleshores n’era el director titular, Willem Mengelberg. Era l’any 1898.
Formació de grans i pocs directors –Haitink, Chailly, fins ara Mariss Jansons i a partir de la pròxima temporada Danielle Gatti–, la del Concertgebouw és una orquestra que es caracteritza per la seva versatilitat i aquesta subtilesa que el mateix Bychkov defineix en conversa amb aquest diari. El secret, explica, és que “el que fan és música de cambra”. “És el tipus de col·lectiu en què tothom està compromès per trobar l’expressió convenient, aquella que permetrà a la resta dels intèrprets fer els que fan. És per això que l’hi dic música de cambra, perquè tothom hi està involucrat”.
Música de cambra amb 120 músics compenetrats en escena –sempre és un misteri com arriben a ferse un lloc a la sala modernista– de més d’una vintena de nacionalitats.
“Ha canviat molt des que la vaig dirigir per primera vegada el 1984. En aquell moment no era particularment internacional, era una orquestra que s’estava envellint, ja que tot i que molts eren joves, d’altres estaven realment a punt de retirar-se. Ara és una orquestra essencialment jove, amb músics que ja fa temps que hi són, però molt més internacional. És molt interessant que havent-hi gent de tantes nacionalitats no hagi perdut la naturalesa de la tradició”, assegura Bychkov. La batuta russa ha estat titular de l’Orquestra de París, de la Semperoper Dresden i de la Simfònica de la Ràdio de Colònia, entre d’altres, i com a convidat no hi ha cap formació que se li resisteixi: des de la Filharmònica de Viena i la de Berlín fins a la London Symphony i la Filharmònica de Los Angeles i la de Nova York.
Bychkov conduirà la RCO en un
“És el tipus de col·lectiu on tothom està compromès, per això n’hi dic orquestra de cambra”, diu Bychkov
programa heroic que representa el començament i el final del romanticisme. Aquestes dues peces són autèntics autoretrats de dos compositors controvertits i amb necessitat de transcendir. D’una banda, el concert Emperador, que Beethoven va escriure a començaments del segle XIX envoltat dels tambors i els canons de Napoleó. Les seves tropes havien assetjat Viena. Dedicada a l’arxiduc Rodolf d’Àus- tria, la peça explorava un nou llenguatge i donava lloc a una altra entesa entre solista i orquestra. D’altra banda, Una vida d’heroi, l’últim i més ambiciós –descomunal, de fet– poema simfònic de Richard Strauss en què el compositor s’autodefineix en un prodigi d’energia i varietat orquestral.
“Aquesta és una peça que he viscut de prop i he gravat a Colònia. La porto al cor. L’orquestra la porta als gens, ja que Strauss l’hi va dedicar. De manera que amb sort els seus gens i els meus s’uniran per oferir una cosa ben convincent”, conclou Bychkov.