Obre l’any Granados a 100 anys de la seva mort

Lleida sap homenatjar els seus fills distingits. A la inauguració de l’any Granados, l’alcalde Ros va citar un cartell del 1912 amb els noms de Morera, Granados i Viñes, de Xavier Gosé, il·lustres lleidatans. Com Albéniz, nascut a Camprodon i després ciutadà del món, Granados va passar la infantesa a Lleida i a Tenerife, llargues temporades a París i a Madrid, però va ser un senyor de la Barcelona del modernisme.

Per què l’homenatgen? El 24 de març es compliran cent anys de la seva mort, quan el Sussex va ser torpedinat de tornada a Barcelona després del seu èxit a Nova York. Tornava des de Londres, i la seva tomba va ser el canal de la Mànega. La Catalunya aliadòfila i altres ambients intel·lectuals van plorar la seva pèrdua.

Granados va suportar crítiques per la seva afició goyesca i el seu tarannà de català universal. Feliçment avui, tots –començant a la seva terra de Lleida, on va néixer el 1867– intentem recuperar la seva memòria, la d’una vida dedicada a l’art. Els EUA van ser receptius a la seva obra i van estrenar Goyescas al Metropolitan, i a França –on era aclamat– el van condecorar.

Però Granados continua sent aquí una figura molt poc coneguda. Només disposem d’un llibre actual del professor Walter Clark. Tenim grans llacunes en el coneixement per la dispersió documental i el desordre personal. Però també assignatures pendents com la ruïnosa situació de l’auditori Granados de l’avinguda Tibidabo, 18, una vergonya per a Barcelona.

A la inauguració hi van assistir Enrique i Isabel Granados, néts del compositor, i el pianista José Menor va tocar les peces Goyescas, culminant amb la suite que va acabar el 1911. Goyescas planteja una gran dificultat, i aquest jove virtuós va fer una versió que necessita exalçar; la seva interioritat és present en la complexa trama contrapuntística que dóna caràcter a aquesta obra magna del pianisme espanyol. Que sigui un bon any.