Tot assajant Hamlet

Infàmia

Autor i director: Pere Riera Lloc i data: la Villarroel, 27.1.2016

No em voldria equivocar assenyalant que, en el marc del teatre català contemporani, Infàmia, de Pere Riera, l’obra que s’acaba d’estrenar a la Villarroel, és la que proposa una reflexió més ambiciosa sobre l’ofici teatral. Concretament, sobre l’ofici d’intèrpret teatral. És del tot evident que Riera, com sempre, ha pensat en el públic pel qual escriu i que li sol demostrar una atenció notablement generosa. Però en aquest cas, juntament amb el comú dels espectadors interessats en les obres que van més enllà de l’entreteniment banal, els actors del país són els destinataris naturals d’Infàmia, atès que en els diàlegs que tenen lloc entre els quatre intèrprets del text, hi ha una interpel·lació directa i constant sobre la manera d’exercir la pròpia activitat professional. Fins i tot, sobre la pròpia vocació.

Després de dues setmanes de rodatge, l’obra s’ha estrenat perfectament ajustada en tots els elements, d’acord amb la rigorosa exigència de Pere Riera. La confrontació entre aprenents i mestres que hi ha a Infàmia es troba des de la primera escena: Sara, una actriu jove (Anna Moliner) i Aleix, un actor jove (Francesc Ferrer) estan assajant Hamlet, un diàleg entre el príncep i Ofèlia, sobre el qual aboquen una ardència inqüestionable. No han passat ni tres minuts quan arriba, amb ganes de brega, Eva Dolç (Emma Vilarasau), actriu acreditada, allunyada dels escenaris, autoritat màxima de l’acadèmia on es preparen els futurs intèrprets.

No recordo cap drama anterior que exigís a Emma Vilarasau un paper semblant al d’aquesta dona, la qual ha metabolitzat en actituds agres, seques, fins i tot agressives, la pena per la pèrdua del marit. Actriu de gran prestigi, Eva ha abandonat el teatre i com a professora és una autèntica Rotenmeyer per als seus alumnes. “De vegades, en lloc de paraules sembla que bordi”, diu Toni (Jordi Boixaderas), un col·lega seu que intenta inútilment que retorni al teatre. Entaforat per sorpresa en el modest espai docent on té lloc l’acció, Toni ha d’improvisar un paper d’ensenyant de Sara i Aleix, i entre ell i l’Eva, i entremig de fragments de Hamlet, flueix una lliçó impregnada d’una ètica professional i d’una cultura de l’esforç encomiables. Amb dos treballs magistrals de Vilarasau i Boixaderas i dues bones actuacions de Ferrer i, sobretot, d’Anna Moliner, Infàmia podria ser la rèplica honesta i brillant de Pere Riera a L’home de teatre que Thomas Bernhard escrigué el 1985 amb les armes malèvoles de la crueltat i el sarcasme.