Esglaons

Com que m’agrada fer punt de mitja, fa uns dies vaig anar a comprar cabdells de cotó. Un cabdell de cotó de 50 grams costava 4 euros. A l’etiqueta hi posava el seu origen: el Perú, i comercialitzat per una firma alemanya. Seguint el fil de la qüestió, vaig pensar que amb aquest preu hi havia de guanyar diners la botiga, també el distribuïdor, també el comercialitzador, també l’amo de la plantació del cotó peruà i també el jornaler que collia el cotó. Però amb tota aquesta cadena de guanys, quant li devien pagar al jornaler que el collia, que correspongués a aquests 50 grams de cotó?

No cal ni la pregunta, perquè la resposta és òbvia, misèria i companyia.

Estem en el que es denomina l’economia de mercat, encara que el Nobel Joseph Stiglitz, en el seu llibre El preu de la desigualtat, diu: “(...) les forces del mercat són reals, però estan condicionades pels processos polítics. Els mercats estan condicionats per les lleis, les normatives i les institucions. Cada llei, cada normativa, cada ordenament institucional té unes conseqüències distributives i la manera en què hem anat configurant l’economia de mercat (...) funciona a benefici dels de dalt i en perjudici dels altres”. El fet més rellevant i escandalós d’això és que ara al món 85 persones tenen la mateixa riquesa que 3.600 milions de persones del planeta, és a dir, la meitat més pobra de la població planetària. Josep Cuní ho va qualificar l’altre dia amb una paraula exacte: “Repugnant”.

D’altra banda, en la seva obra El capitalisme és moral?, el filòsof André ComteSponville diu: “Pretendre convertir el capitalisme en una moral seria fer del mercat una religió i de l’empresa un ídol. Això és precisament el que cal evitar. Si el mercat es convertís en una religió, seria la pitjor de totes. La del vedell d’or. I la més ridícula de les tiranies, la de la riquesa”.

De manera que si vivim en el capitalisme d’aquesta “economia de mercat” tan ufanosa, sembla que estem ficats en una gran trampa organitzada pels qui més tenen, per seguir per aquesta via dictada per la cobdícia insaciable d’uns quants.