“No tenim diners per pagar la guerra contra l’EI”

El Govern del Kurdistan iraquià reconeix que travessa una situació econòmica dramàtica que afecta el curs de la guerra contra l’Estat Islàmic (EI). Carlos Kurdi, destacat membre del PDK, el partit del clan Barzani que ocupa el poder des de fa 25 anys, admet que “no hi ha diners per pagar els funcionaris i és cert que els peixmergues i les seves famílies ho estan passant malament per falta de sous i de material per mantenir a ratlla l’EI”. “De cada barril de petroli que venem, i el preu voreja ara els 20 dòlars, Bagdad se’n queda vuit”, explica Kurdi. Vendre un milió de barrils diaris a 20 dòlars suposa uns ingressos de 20 milions al dia, 140 a la setmana, 560 al mes. D’aquesta quantitat, l’Estat iraquià se’n queda el 60% (336 milions) i el kurd el 40% (224). Dels cinc milions d’habitants del Kurdistan iraquià, 1,2 milions treballen a l’Administració. Mantenir-los, segons Kurdi, costa 900 milions al mes. “El 2008, quan el barril fregava els 150 dòlars, podíem fer front a les despeses de l’Administració. Ara no només no podem fer-ho, sinó que, a més, hem d’assumir la factura de la guerra i sustentar dos milions de refugiats. És impossible. Bagdad no hi contribueix amb res. Ni tan sols paga el sou dels peixmergues”. Els aliats del Kurdistan, països occidentals, molts europeus, com Alemanya, França, el Regne Unit, Suècia, Dinamarca, Noruega, Hongria, Polònia i la República Txeca, contribueixen a pagar entre el 20% i el 30% del cost de la guer- ra. “Sóc molt crític amb Espanya –comenta Kurdi– perquè no fa res encara que portem el pes de la guerra contra el gihadisme. No ajudar-nos és de miops perquè nosaltres defensem els valors d’Occident”. Kurdi sosté que “la situació és dramàtica i paradoxal. L’Estat iraquià no només no ens paga i no fa res per defensar aquesta part del país, sinó que el seu exèrcit es deixa arrabassar les armes per l’EI, que després les utilitza contra nosaltres. Bé que ho saben els EUA i la UE”.