Façana humiliada

Aquesta proposta de Frederic Amat no és acceptable: resulta problemàtica per raons artístiques, patrimonials i urbanístiques.

Pel que fa a la qüestió purament artística, confesso que la pintura d’Amat ja em va suscitar interès en la seva la primera exposició; en canvi, les seves actuacions públiques en edificis o en ple carrer, en què intervé poc o molt la tercera dimensió, no només no em convencen, sinó que fins i tot em desplauen. No tenen imaginació i es limiten a crear una forma modular que es repeteix fins a l’avorriment. Verbigràcia, el mural de les olles, a tocar de l’Institut del Teatre, la llàgrima de sang que revesteix l’escala del Teatre Lliure de Gràcia i aquesta espècie de globus oculars clavats en agulles que esquitxen les façanes de l’hotel Oh- la, a la Via Laietana (potser és més acceptable el resultat al racó del carrer Comtal).

És cert que el monument a Espriu, als Jardinets del passeig de Gràcia, mostra un estil ben diferent, però no és menys cert que és equivocat: un monument públic que passa inadvertit, atès que queda amagat, és un fracàs perquè no compleix la seva funció essencial, és a dir, proclamar l’homenatge.

No cal dir que la proposta per al Liceu encaixa en l’estil modular i sense imaginació. El resultat és agressiu i decebedor.

Pel que fa a la qüestió patrimonial, resulta que actua a la façana històrica i protegida, ja que està catalogada. Per sort, va sobreviure al recent incendi, però ara, en canvi, passarà a ser humiliada. I és que aquesta arquitectura és feble i fins i tot fràgil: no suporta cap mena d’intervenció, i encara menys l’estil barroc acumulatiu d’Amat.

Quant a la qüestió urbanística, la Rambla és un espai preeminent i també exigeix protecció. El mal anomenat edifici de l’aparcament intel·ligent va desequilibrar, per exemple, aquest paisatge delicat.

I com beneficiarà el Liceu? Perquè per mi l’essència del Liceu són la programació i els artistes que la defensen a l’escenari.

Per mi l’essència del Liceu són la programació i els artistes que la defensen a l’escenari