Política i cultura

Davant la nova legislatura que s’inicia a Catalunya s’obre una nova oportunitat per a la política: preguntar-se què pot fer la cultura per ella. I no a la inversa, com passa habitualment: què pot fer la política per la cultura. Aquest simple canvi en l’orientació de la pregunta permetria als partits polítics arribar a la conclusió que, sense la reparació de la fractura entre estètica, pensament de les idees, i política, l’espai on es discuteix el comú, no serà possible una veritable regeneració política. L’estesa idea de la inutilitat de la cultura en termes d’utilitat immediata ha de ser desplaçada per una idea de “la utilitat de l’inútil”, com ho va expressar Nuccio Ordine: “Hi ha sabers que són vàlids per

F. RIERA, editor si mateixos / que poden exercir un paper fonamental en el cultiu de l’esperit i en el desenvolupament civil i cultural de la humanitat”.

Què pot fer la cultura per la política? En primer lloc, fixar un sentit de continuïtat del nostre edifici cultural com a valor que cal preservar i, alhora, mostrar que la crítica i les divergències són materials necessaris per mostrar un paisatge social que ha de ser escoltat per afrontar el futur.

En segon lloc, tornar a implicar la política en el respecte per l’educació, en la direcció de donar eines per tal de mostrar que el dubte enforteix tant com el saber, com ja va advertir Michel de Montaigne al segle XVI. Una educació que assumeixi les humanitats com a eix central per garantir la democràcia, la lliber- tat i el respecte a la dignitat humana.

I un tercer aspecte és que la cultura és un dels motors econòmics més sòlids i rendibles de la nostra economia. Economia fundada en valors clàssics de la cultura com són la innovació, la investigació, l’originalitat i la transformació contínua.

La política no ha d’oblidar que el terme autor ve d’auctor –el que augmenta–. Els antics romans donaven aquest títol als generals que conquerien nous territoris. Amb els nostres autors, les seves obres permeten observar els moviments de fons de la nostra societat i anticipen els nous espais, no només estètics sinó de pensament. La cultura pot ajudar la política a situar-se davant un mirall que li permetrà observar, abans que cap enquesta, els seus errors i èxits.