Estupidesa sense colors

Gairebé tots els equips que han permès una habitació als més bulliciosos han tingut problemes

L’estupidesa en un estadi de futbol o en un recinte esportiu en general no diferencia els colors. Un dia es vesteix de l’Espanyol, un altre del Barça, un altre del Madrid... i així podríem continuar fins a l’infinit. Les bajanades, el crit barroer i la pancarta vergonyosa són un mal que va viatjant en el temps i en l’espai. Però aquesta setmana ha aterrat a Cornellà. Els lemes que en van ensenyar alguns graciosos de la Curva eren de molt mal gust. Volien disfressar-ho de comentari enginyós però el que han aconseguit és fer sortir els colors a la cara a l’entitat que diuen que estimen amb tot el cor. Masclisme i defensa de la violència en el joc són algunes de les coordenades patrocinades en aquestes lones casolanes. Per tant, intolerable i censurable. L’Espanyol ha argumentat que no sabia el contingut de les pancartes i el seu president ha demanat perdó. Disculpar-se és un gest que honra Joan Collet però en aquests casos sempre és molt millor prevenir i, si fa falta, depurar abans d’haver de posar tiretes per tots costats.

Piqué es podria haver-se estalviat els comentaris sobre l’afició espanyolista. Esclar que sí. No hauria estat sobrer ser prudent i no remoure les brases de qui no té en la intel·ligència la seva millor virtut. Però una cosa no exclou l’altra. Només cal veure que la majoria del públic blanc-iblau no és com el seu sector més bulliciós. En general, l’aficionat de l’Espanyol no és ni més educat ni més mal educat que el de la resta d’equips.

Però el conjunt blanc-i-blau hauria d’haver anat més amb compte, sobretot quan el seu president havia avisat que es podrien exposar a sancions. La línia entre una grada d’ani- mació i una grada de problemes és molt fina. Gairebé tots els equips que han deixat tenir a l’estadi una habitació als seus aficionats més esvalotadors han acabat pagant-ho, amb la consegüent vergonya per a aquests clubs i per als socis que paguen la seva quota i es comporten principalment amb esportivitat. Li va passar al Barça en temps de Núñez i, després, de Gaspart. Li va passar fa menys temps a l’Atlètic amb el seguidor mort del Deportivo a les portes del Vicente Calderón. I aquesta vegada les pancartes de la Curva també es van elaborar des de dins i es van exposar sense cap tipus de dificultat. Tothom ho va veure, que diria Karanka. Tothom menys l’àrbitre i els seus ajudants perquè, se suposa, que si l’haguessin vist l’haurien inclòs a la sacrosanta acta.

La idiotesa és com la grip. Un dia toca aquí i un altre allà. Però cal aplicar-li sense demora la vacuna de la sensatesa. “És que són dels nostres”, pot pensar algun aficionat impulsiu. Doncs amb més motiu.